Política de l'eficiència com exigència

És cert que la independència d'un país no garanteix per si mateixa la riquesa dels seus ciutadans. Com diu Xavier Sala i Martin en el seu llibre "és l'hora dels adéus" que ja ha arribat a la 7ª edició, Portugal és un país petit que és més pobre que nosaltres. Grècia és també un país petit, però les diferències de funcionament, despilfarro i corrupció són encara més notables. Tot dependria doncs de com es fessin les coses. Xavier Sala segueix afirmant que "per ser un país pròsper, calen unes institucions públiques i privades transpàrents, eficients i lliures de corrupció, un sistema legal que funcioni ràpidament que imparteixi justícia de manera imparcial sense interferències polítiques". No n'hi ha prou amb una llei, l'exigència és d'acció, impedir l'omissió i no amagar les coses, sigui quina sigui l'excusa. L'exemple que posa per diferenciar uns sistemes judicials dels altres, és el del cas Madoff que va començar als Estats Units un desembre de 2008 i va acabar amb sentència el 29 de juny de 2009, comparant-lo amb el cas Millet que va començar el juny de 2009 i encara no ha acabat. La gran diferències entre els sistemes judicials entre països és la d'un sistema lent i ineficient o la d'un sistema eficient i ràpid, dotat dels mitjans necessaris, ser un tercer poder lliure o ser un apèndix del poder, administració àgil o administració burocratitzada i col·lapsada, amb plantilla adequada i suficient o insuficient carregada d'interins sense preparació tècnica. Aquestes diferències en el seu aspecte negatiu són el fet demostratiu d'una forma de govern que no pot garantir el funcionament lliure i correcte del tercer poder i de la societat mateixa. La justícia ineficient que patim no garanteix el respecte al dret, el lliure desenvolupament de la riquesa, ni la seva redistribució amb funció social. El progrés és el benefici dels ciutadans i els sistemes s'han d'adaptar en aquesta direcció. La batalla per decidir quina direcció se segueix des de un govern passa per la redefinició de la mateixa democràcia i els seus pilars.Lògicament la redefinició no la poden fer els mateixos que han fet de tap aturador del progrés d'una democràcia basada en el desenvolupament de les llibertats i drets de les persones.