repressió per dissimular feblesa

De nou plouen querelles a Barcelona i s'obren investigacions ara contra la llibertat d'expressió. El partit popular en el govern central voldria limitar per llei la llibertat d'expressió i ara es vol interpretar dins del concepte de violència la massiva xiulada del dissabte 30 de maig al camp del Barça. El govern espanyol mostra menys tolerància que el propi Rei a l'acte col·lectiu de protesta de milers i mostra de disconformitat amb la política oficial. El règim actual és feble després de les recents eleccions municipals i autonòmiques, però defensa ara una democràcia de perfil baix a l'espèra de intentar resistir en el poder en unes properes eleccions generals passat l'estiu. Les manifestacions de caire dur i amenaçador d'alguns càrrecs de Madrid mereixen desaprovació en un règim democràtic. No és hora de tornar a la dictadura ni a les accions de la dictadura contra els ciutadans desafectes. Dissabte milers de ciutadans sense haver rebut cap crida van manifestar la seva desafecció col·lectiva amb una solemne xiulada. Uns venien d'Euskalerria i altres de diversos punts de Catalunya. Ni el Rei Felip VI no ha fet cap comentari ni manifestació de sentir-se vexat com tampoc ha fet cap comunicat la Casa Reial. Ni consta la producció de cap incident abans, durant o després del partit. En democràcia els alts càrrecs d'un règim saben estan exposats sempre a la crítica, per molt dura que sigui. Xiular és una forma de crítica i de mostrar rebuig, disconformitat. I no és la primera vegada que això mateix passa en democràcia. S'ha tret la xiulada de context i s'exageren les posicions a Madrid, es veu violència i odi on no n'hi ha. Tot és imaginari. La xiulada fou també un acte de protesta sonora contra la intolerància d'un règim que no deixa celebrar un referèndum a Catalunya, una protesta sonora contra un règim que porta les lleis catalanes al Tribunal Constitucional, una protesta sonora contra una educació que perjudica la immersió catalana, una veritable manifestació en definitiva de la llibertat d'expressió. La via de la repressió no és la via correcta com a reacció per part d'un govern que ha perdut la força de la seva representació política a Catalunya. També més d'un va xiular per protestar contra els salaris de misèria actuals. Que no es vulgui utilitzar la via administrativa en defecta de la penal per imposar el temor de reduir a la misèria els que protesten cpontra la situació actual, que no volen l'autoritarisme i reclamen la llibertat i una democràcia europea. Com diu l'editorial de La Vanguardia d'avui al Camp Nou va haguer-hi una xiulada com a mostra de desgrat i protesta aprofitant la presència del Ministre Wert i del Rei. Soportar xiulades i mostres de desgrat forma part de la feina dels càrrecs i no justifica expedients sancionadors de l'ordre que sigui. Desproporció de la resposta, exagerar i descontextualitzar les coses sembla només propi dels que no volen veure més realitat que la que els convé. Diàleg, comprensió de les situacions i tolerància és que el necessitem tots a la pell de brau. No és moment de tornar als mètodes de la dictadura. Necessitem més democràcia, cultura democràtica, consciència democràtica. No és bona política la repressió inquisitorial per dissimular la pròpia feblesa. La repressió inquisitorial només condueix a la desafecció massiva de tot un règim que es troba en descomposició i proper a la pèrdua del poder.