ara toca diluir-se?

L'aparent èxit de Barcelona en comú sembla que vulgui posar com exemple la necessitat de que les forces d'esquerres es diluexin dins d'un aglutinant sense denominació de partit. Podriem creure quew aquesta és la nova política hereva del 15 M. L'autoorganització, es a dir l'autogestió de la política amb prioritats socials és el que realment ha tingut èxit electoral, l'il·lusió de la gent jove menyspreada i marginada malgrat el seu talent i la reacció de la gent dels barris amb més atur i problemes socials d'atur, de pobresa, pèrdua de vivendes, més l'impossibilitat de promoció de la gent treballadora assalariada, subcontractada, contractada a hores o amb contractes de cap de setmana. I la nova política diluïda demostra que es poden fer les coses d'una altra manera, es podrà lluitar contra la desigualtat amb una redistribució social de bens i fer menys desagradable l'actuació dels mercats sobre les economies europees amb la conjunció de deute i benefici, i com diu Yanis Varoufakis, l'objecte de culte de la nova classe empresarial i de les bombolles financeres fent de l'Estat i els banquers una relació tòxica. Fins i tot un discutible Albert Rivera, en el seu llibre de converses "el canvio sensato" reconeix que Espanya és el segon país amb més desigualtat de la Unió Europea. Però cal trobar les eines de la reconstrucció social i del redressament de les polítiques econòmiques i empresarials. També a una Catalunya que es vol presentar com deprimida i anticonstitucional. Diluir-se les organitzacions polítiques en la mobilització de masses i la discussió en cercles de debat no és un fet cert, sinó una pretensió que ha produït la fragmentació i l'acumulació de forces i grups creadors d'un entramat que es pot disoldre per si mateix amb altres perspectives de futures eleccions. És propi de les esquerres dividir-se i escindir-se a qualsevol discussió, però no poden deixar de participar de l'entramat polític i social que garanteix l'Estat del benestar sobre principis democràtics. Ara caldrà redissenyar els ajuntaments i el de Barcelona el primer per reduir la inseguretat i garantir a la societat de la ciutat un mínim vital indispensable i els serveis socials que garanteixin la lluita contra les desigualtats. Estructurar una planificació adequada no es pot fer en assemblees, però les queixes fetes públiques, la veu dels ciutadans són necessàries per millorar l'entramat social i la cooperació dels fragments de l'esquerrisme. Serem llavors davant la governança de la complexitat amb l'objectiu d'un desenvolupament real dels serveis públics que superi les visions parcials i immobilistes. Projecte, debat, decisions democràtiques, respectar els drets de les minories són situacions que han d'enfortir el paper dels nous ajuntaments i afavorir la recomposició política seguint la veu de la ciutadania sense entrar en demagòogies ni populismes. És la democràcia la que guanya sense deixar-se desbordar pels problemes i exigències tècniques, sense trontollar en la pràctica de la gestió municipal. L'objectiu inicial ha de ser el millorament de la gestió de govern fent-la propera al ciutadà, el millorament social, el millorament urbà, els serveis públics i tot aquest plantejament posant ordre en la gestió, la contractació i la despesa, impedir la corrupció i la contaminació. No toca doncs diluir-se, sinó treballar pel millorament de la ciutadania i enfocar les solucions als problemes de la ciutat. Les organitzacions polìtiques i socials, fragments, grups, plataformes i qualsevol forma d'organització han de clarificar plantejaments i ideologies per l'acció de govern. La mobilització i el control total del poder ignorant les altres minories, també d'esquerres, no són la gran solució en un Estat democràtic. Les esquerres en el poder no poden passar per alt que els objectes de culte dels mercats empresarials avui per avui encara són incontrolables des de un ajuntament. La socialdemocràcia encara té el seu paper en aquesta nova etapa política. És ben clar que no toca diluir-se, sinó retrobar el pensament pels nous temps.