què no és la ciutat
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 5 de maig del 2015 /
Posted in
aglomerat urbà,
corrupció,
desnonaments,
ordre ètic,
problemes socials,
recessió,
rehabilitacions,
seguretat
Escolto candidats i candidates a regidors i batlle que parlen de la ciutat com si fossim davant unes eleccions generals. Poc importa ara discutir si exèrcit si o exèrcit no. El que la gent vol és seguretat i la seguretat no és tan sols posar més policia al carrer o perseguir els clubs de cannabis dels que no volen anar a fumar a Amsterdam. Seguretat és preparar un pressupost municipal que ataqui de front els problemes socials que l'Estat no resolt i està deixant penjats una Generalitat sense fons econòmics. Importa molt resoldre el problemes dels sense sostre i constants desnonaments hipotecaris de bancs que segueixen perseguint el deutor tot i que li ha prés el pis, impossibilitant-li refer la seva vida, convertint-lo en un no res apte pel millor suïcidi. L'altra problema avui amb una recessió anunciada i un retorn a l'atur és la fam. Acabem de donar milers de litres de llet, portem menjar al banc dels aliments, a Caritas, a les pàrroquies, a qui faci falta. I no n'hi ha prou. La iniciativa privada resolt els problemes que hauria de resoldre l'ajuntament amb una política social ben planificada. I no parlem de la gent gran que o no pot sortir de casa o no té on anar ni qui els porti ni poden pagar qui els vingui a ajudar a casa. L'ajuntament que governa una ciutat avui amb la llei actual hauria de promoure un ordre ètic i impedir una nova bombolla immobiliaria en forma de hostels i apartaments turístics o revenda de pisos embargats i desnonats. No s'ha de veure el passat com un referent del futur. Noves actituds segons de3manen els temps i amb una política gestionada amb participació ciutadana, de corresponsabilitat ha de fer surgir noves actituds i nous referents. Si seguim encorats en el passat de governs anteriors de partits que volen tornar a ser al govern dels ajuntaments no hi haurà canvi de valors ni nous paradigmes. Repetir el passat i les velles fòrmules és permetre tiranies, el retorn de vells cacics locals i parar el rellotge del progrés. Es necessiten alcaldes amb visió de futur que preparin nous llegats amb models de renovació social i democràticarbanisme de rehabilitaciò de xapuces, ni construccions municipals egòlatres que només venen fum. L'ajuntament no ha de ser prés com un negoci per organitzar empreses mixtes i de tota mena per obtenir rèdits amb subvencions i crèdits locals. Compte doncs els elegits amb els pactes de ciutat i models indefinits que no suposen innovació, ans al contrari ens retornen a situacions predefinides anys enrera. La ciutat necessita racionalització i democratització del seu govern que vol dir promoure canvis legals de manera que la part activa sigui la ciutadania fins ara convertida en societat d'administrats i sotmesa al dret administratiu. La ciutat no és un món aïllat, sinó un espai interconectat, dependent de l'exterior pels serveis i subministraments. La ciutat també és un lloc de treball i un centre de tràfic i comerç, a diferèncisa dels petits nuclis rurals. La ciutat és un aglomerat urbà en dispersió per raó de les comunicacions digitals. Però la ciutat per si mateixa adquireix funcions noves en el món global, com poden ser les finances, els serveis especialitzats, llocs estratègics de comunicació, to el que fa desaparèixer la ciutat dormitori o residència benestant que tan va agrair el socialisme burgés fins mitjans del segle XX. La ciutat és avui lleugera i artificial, multicultural i lliure, diversa i anònima, una tipologia ample que estudien els sociòlegs que no impideix unir cosmopolitisme i progressisme, nova edificació renovant la façana urbana i la redistribució d'edificis recuperats i gratacels de nova construcció combinats amb espais i zones verdes, amb el cioncepote de green bulding, lluitant contra el cost energètic malgrat la manca de cooperació de l'Estat, facilitant sense restriccions la vida dels habitants del nucli urbà. Hem de fer ara ciutats especialitzades en cada sector industrial com encara es recorden Los Angeles, Detroit, Atlanta, Silicon Valley, Singapur Paris, Lyon, Barcelona, Marsella, Milano, Amsterdam Hamburg, Manchester Londres, Zurich? Hem de fer ciutats indiferents sense cap control? Ciutats culturals o aculturals? Mers aglomerats urbans? Ciutats intel·ligents o ciutats clàssiques repetint l'arquitectura del segle XIX que s'han de "posar guapes" quan la pedra de les façanes envelleix, es a dir rehabilitacions a dojo sota control arquitectònic que no impediran la desigualtat i la corrupció en la gestió i adjudicació d'obres que soscava la democràcia urbana i com diria el politòleg americà Benjamin Barber "es burla de l'imperi de la llei", doncs moltes vegades trobem governants que obliden que el poder i l'autoritat emanen del poble.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada