Constitució i Estat, qui va contra qui?

La identitat catalana ha estat i és forta malgrat els intents de l'Estat espanyol i els partits unionistes que fins ara es repartien el poder a Espanya de desenvolupar un estat depressiu amb les amenaces, la política de la por i l'ús de les lleis per anar controlant la vida política i administrativa catalana. La Constitució, segons Mar Gafarot i Antoni Abat s'ha convertit en una eina per limitar la voluntat democràtica, atiant les obligacions de no fer. L'administrador de la Constitució és l'Estat espanyol del que en formen part totes les institucions creades sota l'imperi de la Constitució. No es reeconeixen institucions amb existència anterior a la Constitució com està passant amb la Generalitat de Catalunya i el mateix Parlament que ja tenia capacitat legislativa. Fou la seva promulgació una mena de tall brusc amb el passat que és com ho ha entés qui ara l'administra des de una majoria parlamentària absoluta amb el suport del socialisme espanyol partidari del bipartidisme.El pensador català Xavier Rubert de Ventós amb el seu llibre "De la identitat a la independència", en la segona edició de 2014 publicada per editorial Empúries, explica que la constitució de la República Federal Alemanya fou imposada contra l'Estat un país que s'habia servit de l'Estat per desencadenar una cruenta guerra mundial i la pesecució i extermini d'un poble cult, religiós i treballador. Va néixer el concepte d'Estat modern, la nova pol[itica d'Estat, dialogant i tolerant, transparent i democràtica, contrària als totalitarismes del segle XX, superadora de les dictadures. El nou Estat creat per una nova Constitució democràtica havia de dur al món la llibertat, la justícia, la raó, la pau. En acabar la segona Guerra Mundial es va arraconar a Europa la teoria de l'Estat forjat per una ideologia de domini al servei d'una nació expansionista partidària de la violència per resoldre els conflictes i va néixer la Comunitat Europea formada pels abans enemics per homogeneïtzar i no dividir, crear una nova pàtria de valors, aspiracions col·lectives, posar la política i l'Estat al servei de la dignitat de la persona humana. En la nova etapa l'Estat centralista creat per la França borbònica avui ha de ser esponjós i mal·leable, com diu en Robert de Ventós, capaç d'assumir les formacions ja existents com van fer els Austries quew respectaven les lleis i drets que ja existien en lloc de fer la política assimilacionista de Ferran VII. La Constitució ha de ser doncs, segons Rubert de Ventós, l'antídot de l'estat. Catalunya necessita ara una nova Constitució per bastir noves institucions democràtiques i fer una societat desenvolupada no dependent de l-Estat, doncs també sabem que no hi ha democràcia veritable en un Estat de partits, com diu Juan Carlos Monedero, quan els partits no canvien les lleis que els beneficien, comen\ant per la electoral, impedeixen fer democràcies de qualitat, societats en las que cada persona tingui la mateixa capacitat que els demés, ser coresponsables del que fem tots plegats. Fer una Constitució que només legitima el poder de l'Estat dirigit pel partit que guanyi unes eleccions ens portaria a l-inrevés, a la submissió del poble a règims autoritaris que no escolten un cop tenen el poder. L'Estat acabaria amb totes les declaracions de drets contingudes a la Constitució com està passant ara a Espanya.