indecisos o abstenció? Primer la nació!

Els diaris que publiquen sondejos, parlen d'uns hipotètics resultats, no parlen de l'abstenció possible. Parlen dels indecisos, els que no saben quina opció votar. Amaguen una veritat que es viscuda al carrer i a les tertúlies dels cafés. Hi ha molta gent que preferirà seguir jugant a cartes o al domino i fer una o dues cervesetes abans d-anar a votar. Els interessa només la seva pensió i la feina dels fills. Cal recordar que a Lleida a les darreres eleccions municipals l'abstenció fou superior al 50% dels electors que figuren al cens electoral. A Barcelona podrem trobar percentatges similars, i el mateix amb petites diferències a Girona i Tarragona. L'abstenció ha dificultat l'accés al poder de les esquerres fraccionades, com ara tornarà a passar, mentre les dretes i els que volen fer de centristes per tenir poder votaran el mateix i ho tindran més fàcil per oposar-se als que es diuen d'esquerres o no aclareixen el que volen fer si consegueixen poder, presentant només frases genèriques com promeses d'objectius electorals. Trobarem uns d'esquerres i els altres, nous a l'escenari polític, que volen estar lluny de les dretes i de les esquerres clàssiques que rebutgen, sempre pendents de remodelar i revisar el seu pensament i programes d'acció política, però formats amb el vell pensament crític. La població molesta amb els polítics corruptes que han desacreditat el noble art de la política, tant de dretes com d'esquerres, no vol anar a votar com a actitud de càstig a la política que no s'en va i no vol marxar. Molts repetiran en llistes tancades, triades sense democràcia interna, continuístes parlant de estabilitat, de compromís amb tothom, de transparència i eficàcia, parlant de futur i de governabilitat. Altres diuen que hi ha una sensació d'estafa generalitzada, herència del pensament d'aquell 15 M, que les institucions no ens representen i que les coses es poden fer d-una altra manera en lloc de quedar-nos a casa i no anar a votar. Aquesta nova opció assamblearia vol lluitar contra la precarietat, evitar desnonaments per motius econòmics, generar habitatge social, fer assequibles els serveis, posar fi als privilegis, preus socials al transport públic, sanitat i educació públiques, una ciutat diversa amb seguretat i justícia. Els partits però punxen. 3.000 assistents a un acte públic a nou barris destacats pels mitjans en un miting del Sr. Pablo Iglesias no s'on res comparats amb la gent del mateix barri que pot anar a votar o abstenir-se, molts d'ells a l'atur i arraconats a la misèria. Els candidats haurien de saber que Barcelona Poble, Catalunya ciutat és un concepte creat als anys 30, segons recordava Miquel Arimany en el seu llibre "I els catalans també", premi Josep Yxart 1964. És un concepte que correspon a un general esperit de ciutadania a la manera progressiva, culta europea les visions d'un món del segle XX que confiava després de la guerra 1914/1918 que l'ordre internacional havia acabat amb la barbàrie de les guerres. Fou la idea de l'oasi català mantingut per la dreta governant a Catalunya 1980/2004 que no implica renunciar a cap ideal. Catalunya, ara que recupera el seu dret privat propi, ha sigut governada durant segles per lleis que no són les seves, éssent el poble que ha donat les lleis a tota la mar deia en Arimany destacant també la paradoxa de que Catalunya s'anticipà al moviment codificador iniciat per Napoleó, la qual cosa no ha impedit la deplorable creença de l'Estat en deixar irresolt el constant renéixer català, d'un poble que no vol cedir més la direcció dels seus destins històrics perquè ha prés consciència de si mateix. Catalunya és un poble que espera avui construir la República Catalana amb il·lusi'o i confiança amb els altres catalans i els nous catalans encara que a vegades blasmen de Catalunya i a l'hora l'admiren, en expressió del mateix Arimany. És el desig de llibertat i progrés el que ha de moure la gent a anar a votar i no deixar a les urnes orfes o amb sobres sense papereta. Fer poble, fer ciutat, lluitar per Catalunya, exigir netedat i acabar amb la corrupció exigeix la participació electoral i fer net. L'abstenció o mostrar-se indecís és malbaratar la força política del vot, obrir la porta als que no tenen cap altra interès per la nació catalana i només volen pel poder per fer la seva política o la dels interessos que representen.