Catalanisme, de l'imaginari a la República Catalana

Cada dia és més clar que Catalunya no vol dependre de l'Estat ni de la seva Constitució. Els anys passats des de la proclamació de la Constitució de 1978 inaugurant un nou règim constitucional a Espanya no han significat que la raó fos el fonament de l'acció política d'una restauració monàrquica per la via constituicional convivint amb una democràcia parlamentària. Però l'opinió va ser immediatament pervertida i perdut l'interès per estudiar els constitucionalistes ni les doctrines filosòfiques. Hem mantigut la mateixa incapacitat que sota el franquisme per parlar de les institucions, dels principis de govern i les condiciuons de l'exercici de la llibertat que ha anat matitzant el Tribunal Constitucional partint de la jusrisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Hem elegits diputats durant varies legislatures pensant en els interessos que defensaven uns i altres pàrtits i la coincidència amb els personals dels votants. Els programes eren els interessos de posar fre a uns o als altres i veure quines ventatges ens portarien uns i altres. La història constitucional d'Espanya arrenca des de 1812, i variades han sigut les constitucions, unes monàrquiques i poques republicanes. La de la Segona República que va declarar que Espanya la constituien treballadors de totes classes obrint el pas a polítiques d'igualtat social no va poder impedir aixecaments i una guerra civil mentre altres somiaven amb una revolució. Una constitució pot matar la llibertat que sabem és la base de la democràcia i pot també crear sufriment a un poble, però vivint en l'antinomia, doncs no pot haver rei sense sùbdits, ni pot haver Estat sense unitat de poder i l¡'estat necessita potenciar un simbolisme superior inatacable per imposar l'obediència de la ciutadania que passa a ser administrada, fugint el poder del debat i tota dialèctica. La nació dels catalans fa temps que no troba encaix en un Estat que no entén ni promou internacionalment la seva cultura, ni desenvolupa al territori les inversions a que estaria obligat en circumstàncies normals, ni fomentañla cohesió, sinó la desestructuració lingüística, mutilacions desequilibradores de la veritat històrica i una concepció política contradictòria que mou un cert desordre polìtic. Sense entrar ara en la crítica de la forma de fer les constitucions que entenc han de ser participades per la població per no caure en el vici de fer que les comunitats naturals urbanes i rurals, pobles i ciutats, comarques i vegueries a Catalunya es converteixin en ens administrats des de un Estat que retalla les competències i el principi de subsidiarietat arbitrariament al servei dels interessos del poder. Catalunya pot presentar avui una manifesta i indubtable voluntat democràtica i les condicions per convertir-se en estat de dret social. Els principis i valors que vol el pobloe són els de la república. Catalunya surt ara de l'imaginari del desig per construir una República Catalana sense complexes. En democràcia és una qüestió que ha de decidir la ciutadania mitjançant el vot, agradi o no agradi a l'Estat espanyol.