canvi tranquil i violència moral

Aquestes darreres eleccions han posat de relleu l'enfrontament entre conservadors i progressistes amb un vell problema profundament moral. Les eleccions a Barcelona han posat damunt la taula la pregunta de si tots els barcelonins i barcelonines han de disfrutar dels mateixos drets i oportunitats. Però també ha ressucitat la lluita de classes. Els barris pobres s'han volcat en proclamar com primera alcaldessa la activista i contestària Sra. Ada Colau. Els votants han prioritzat la lluita social. La contradictòria en si mateixa Barcelona en Comú, formada per independentistes com són la gent de Procés Constituent, constitucionalistes com són la gent de Podemos i federalistes com són la gent d'Iniciativa Verds,ha quedat la primera força amb un hemicicle municipal ben fragmentat i partits electoralment esmicolats. La diferència entre 11 regidors per Colau i 10 regidors per Trias ha sigut tan sols de 17.000 vots. No s'han votat formacions polítiques, sinó que s'han votat persones i actituds dels capdevanters. Crear ocupació és política d'Estat i iniciativa empresarial. L'independentisme també i era, però no en primera lonea com reivindicació electoral. El jovent a l'atur és un contingent important de la mà d'obra sense feina i sense formació adequada. Els joves preparats marxen a l'estranger i tots lluiten per trobar oportunitats de treball. Però la delinqüència jove existeix i amb més força que és un greu problema social consequència de l'atur al que cal trobar solucions. Els avenços tecnològics, necessaris per competir i progressar no han d'impedir trobar feina als treballadors i professionals desplaçats per aquests avenços. Que ningú es cregui que la reducció d'impostos generals per si mateixa donarà feina als treballadors no qualificats, als aturats de llarga durada, ni crearà indústria en zones deprimides. En política cal ser realistes i posar en marxa programes de formació i preparació per les noves feines, transmetre la nostra experiència al jovent. No hem de creure en el dèficit i en la ciaguda d'empreses bombolla com element destructor ni en els slogans com a causa eficient del poder. El sistema democràtic permet estimular les diferències i les discrepàncies, el canvi per via electoral. Però uns i altres estan obligats a respectar els drets dels ciutadans i a no voler fer una política d'imposicions. La victòria de la nova alcaldessa és el resultat d'aquest sistema que permet treballar la política en llibertat i defensa l'autogovern dels municipis. Com deia Kennedy a l'Independence Hall de Filadelfia el 4 de juliol de 1962 reconeixent que la teoria de la independència és tan antiga com l'home mateix, per què com deien els pares fundadors dels estats Units, "el mateix Déu que ens va concedir la vida ens va concedir la llibertat". Avui busquem a Europa, com deia el mateix Kennedy, la llibertat en la diversitat. Ara caldrà que el nou ajuntament de Barcelona no es separi d'aquesta linea que pot possibilitar el progrés a Barcelona. No són ara temps d'enfrontaments sinó de construir la ciutat de la Justícia Social, permetre a la ciutadania seguir el camí que ella mateixa ha triat, impulsar la inciativa privada que cooperi amb l'activitat pública per desenvolupar noves polítiques socials. No, és ara moment de dimissions, sinó d'afermar la democràcia i l'estabilitat en lloc de posar bastons a les rodes del nou govern. El dret a la independència és una qüestió moral que aviat votarem i no ens poden discutir en democràcia.