Fer Catalunya decisiva

La governabilitat de Catalunya i l'esdevenidor d'una Catalunya sense els tentacles de l'Estat espanyol són dos objectius que no es poden amagar ni dissimular en aquestes eleccions municipals en la perspectiva d'unes properes autonòmiques en clau plebiscitària i unes generals al Congrés dels diputats d'Espanya qu'e3xigiran diputats en clau diplomàtica. La capacitat de governar no l'obtindrem oferint llocs de treball que després no es compleixen, ni pagaments sigui quin sigui el concepte amb el que es prometi repartir diners a la gent sense ingressos, en lloc de fer un pla de recuperació i d'assistència social municipal. Governar comprant poder no equival al consentiment de tots els governats. Aquesta manera de fer confon les prestacions socials i serveis assistencials amb una font de poder, tot i que erosiona la legitimitat del poder. Afavorir dialècticament com ha fet una candidata a alcaldessa la okupació de bens immobles d'altres persones obre un interrogant sobre l'eficàcia d'una acció de govern disposada a no respectar les propietats alienes que essent personals no s'han expropiat als seus legítims propietaris. Estarem d'acord en canviar l'statu quo i l'stablishment social, el poder de les oligarquies financeres és a dir, eliminar les accions de govern negatives per la ciutadania vestides d'un cert autoritarisme a més sectari. No es pot utilitzar la ciutat contra el poder estatal per servir un canvi polític que la ciutadania no hagi aprovat. El fals liberalisme que tot ho arregla manifestant-se contrari a l'Estat pensant que la societat s'autoregula ella mateixa, opera precisament en el moment en que les desigualtats creiexent com mai. Un cert reformisme social, la socialització de la riquesa, treballar amb visió crítica, impedir que el poder permeti una explotació que beneficii a un nucli reduït de la societat coneguda com l'èlit del poder, promoure l'assistència pèr corretgir les desigualtats generades per l'economia de mercat i evitar la crisi del sistema democràtic i l'implantació de solucions autoritàries, el poder sense programa de govern. Qualsevol grupo ha de tenir en compte que les eleccions nno són d'alcalde, sinó de consells municipals i un candidat a alcalde i també que s'ha produït un canvi tecnològic que permet accés a la informaciò i documentació municipal i transparència en la gestió. També és important que els candidats pensin en la participació ciutadana en la gestió i administració del pressupost. La governabilitat presenta noves dimensions que van més enllà d'unes eleccions. Legitimitat democràtica i eficàcia pressuposen capacitat amb mandat que és el programa i limitacions que són els drets de la ciutadania reconeguts en la Carta Municipal. L'estabilitat en el govern municipal és necessària per afrontar els problemes de l'Estat i les reformes dels drets en forma de retallada. Els ajuntaments han de posar fré a les interferències de la burocràcia estatal. Caldrà treb allar per la transformació de la societat civil per acabar amb la desigualtat de classes i la societat de la incultura i la desinformació, evitar la corporatització que acaba convertint-se en sectarismes i discriminacions. Ara que tenim societat civil que ha superat l'individualisme i parla de justícia social i independència. La cultura s'ha convertit en una crònica d'aquesta societat i de les dissidències que es perden en la nit de l'oblit. La ciutadania de Catalunya vol participar. Participar activament en la governança és la gran diferència amb els que a Espanya prefereixen votar i delegar la gestió política i social en nom de la legitimitat democràtica o esperar la pagueta extra. També a Catalunya les institucions polítiques tradicionals que són el parlament i els partits no són les úniques que canalitzen les demandes socials. Catalunya s'ha manifestat massivament per la seva llibertat com a poble i el reconeixement del seu fet nacional. La mobilització pacífica i massivament testimonial és una nova força i forma d'expressió política que deslegitima l'autoritarisme de l'Estat empenyat en negar una i altra vegada els drets nacionals de Catalunya, no admetent la rigidesa amb la que actúa cap flexibilitat política en el tracte amb Catalunya i els seus representants polítics. Cal ara guanyar els ajuntaments per la política catalana i després guanyar Catalunya, fer una Catalunya decisiva.