ciutats sense muralles

El tema municipal adquireix una sobtada importància quan es tracta de promoure una evolució enèrgica cap un futur més democràtic. L'urbanisme democràtic l'hem de veure ara com la transformació del medi natural de vida de l'aglomerat urbà que, a més de viverndes habitables exigeix transports col·lectius a preus raonables i combatre l'especulació del sol urbà. Els ajuntaments han de poder intervenir en la vida de la ciutat per moderar els efectes de la crisi i adoptar mesures en favor de les persones a l'atur i les seves famílies. Cal una gestió oberta, més democràtica que mai amb compromisos clars, informació i debats als barris. Els municipis han de veure reforçades les seves llibertats i garantits sense demagògia els drets socials. La feina dels demòcrates ara és construir les ciutats del futur, des de establir la proximitat de la política a la ciutadania a una gestió racional dels interessos públics, acceptar el repte de l es noves oportunitats per les democràcies locals. Aquestes democràcies no podran viure buides de contingut, sinó que hauran de donar vida a sistemes racionals realistes i amb lògica de les atribucions i funcions dels organismes municipals, per una distribució precisa dels recursos. Els organismes pùkblics han de donar el màxim rendiment a la ciutat, i aquest rendiment s'ha d'evaluar. L'objectiu ha de ser també el sanejament financer dels ajuntaments i l'alleujament de les càrregues tributàries. Els ajuntaments haurien de rebre els beneficis de l'impost sobre la renda generada al municipi. S'ha de fer doncs de l'espai urbà un espai de socialització reponsable. Cap regidor i cap batlle podran oblidar que la ciutat és un centre de cultura, finances, indústries, comunicacions i educació. Les ciutats representen totes les oporetunitats que ofereix la vida, però també tots els problemes que ara veiem en plena campanya electoral: la pobresa, la criminalitat, les diferències socials que desborden els límits del centre de la ciuitat. La ciutat manifesta el rebuig de la violència o d'entendre la polìtica com un negoci o una carrera professional. La ciutadania sap que el poder corromp i sent indiferència pels corruptes. La gran veritat és la necessitat de disposar d'un Estat propi per poder impulsar les transformacions necessàries i fer les reformes que serveixen als ideals de Catalunya, no una política de mala administració acompanyada de cants patriótics.