municipalisme democràtic pel futur

El municipalisme democràtic ha de treballar per salvaguardar el pluralisme i construir la democràcia social. I una de les primeres coses que s'ha de canviar és el sistema electoral que permet elegir alcaldes en lloc de consells municipals que al seu torn elegeixin l'alcalde. I en una societat democràtica oberta no caldria que l'alcalde fos el primer candidat de llista. A les darreres eleccions a Catalunya els partits d'esquerra van suportar perdues importants que han portat a la situació actual del multipartidisme que ha aparegut en les properes eleccions municipals. El fraccionament de l'esquerra és clarament visible amb el conjunt de llistes que es presenten la qual cosa pot impedir reconquerir la capital de Catalunya avui en mans de la dreta conservadora catalana. Candidates que diuen que volen ser alcaldesses perquè el alcalde que vol repetir com alcalde diuen ho fa malament. I ja som el el diuen, diem i diran. Les disputes entre la gent d'esquerra seran ben visibles discutint les prioritats de govern, mentre la dreta tan sols es diferenciarà en el fet nacionalista català o en la defensa de l'unionisme present en la campanya. Cap partit o agrupament d'electors farà regals ni concessions als contraris com ja s'està veient amb ciutadans que vol impedir la manifestació de l11 de setembre a l'Avinguda Meridiana. L'electorat farà neteja una vegada més de les llistes que no es considerin vàlides o no signifiquin cap alternativa. Avui la ciutadania vol saber quina classe de món li espera amb uns o altres, si tindrem o no una societat on la solidaritat social la veurem junt amb reformes durables per transformar la societat progressivament. La ciutadania vol saber si els futurs governants treballaran per reduir les desigualtats a tots els nivells, instaurant una democràcia social des de l'ensenyament fins a l'accés a la vivenda, la protecció social i la justícia fiscal. Els nous consells municipals hauran de decidir si transformen o no les institucions polítiques i incorporen els ciutadans als centres de decisió. Deixar clar que la tecnocràcia i la democràcia són realitats incompatibles. Una democràcia municipal de futur no pot prescindir dels treballadors ni dels immigrants que fan possible el desenvolupament econòmic del país amb el seu esforç no compensat. No pot haver-hi passivitat davant aquest fet i els municipis han de treballar per fer derogar les legislacions repressives en vigor que limiten la llibertat i els drets de manifestació i expressió, protesta davant la situació de càrrecs desprestigiats i buits de contingut i esperit social que poden ser ocupats per gent de la mateixa categoria. La política ha canviat des de la caiguda de Lehman Brothers el 2008. La crisi financera ha trasvalsat totes les anàlisi i ha encès la lluita contra el capitalisme salvatge. Fer front a l'abús en lloc d'acomodar-se és un dels reptes de l'esquerra, doncs també en el municipalisme democràtic caldrà enfrontar-se als poders establerts quan s'han produït governances conservadores continuades, conservadurisme que es troba en els grups polítics, encara que es diguin d'esquerra, que treballen per mantenir-se en el poder amb un clientelisme acusat intentant evitar tota desfeta electoral sense desenvolupar un discurs clar i radicalment democràtic en defensa de les classes populars que avui són les mitjanes i les treballadores empobrides per la crisi financera. El municipalisme de futur s'ha de convertir en una realitat política alternativa amb un discurs directa, trencador i rupturista sense complexes amb el passat, amb exemplaritat i honestedat. En el municipalisme del futur la ètica ha d'anar per davant en totes les relacions polítiques. Fer consells i elegir alcaldes no és un joc de combinacions maquiavèliques per raons de poder amb el pensament posat en que sense poder no es fa política. El municipalisme democràtic té unes exigències que els nous polítics hauran de respectar.