nous models per atemorir la ciutadania

Hi ha sectors dits d'ordre i preocupats per la conservació de llurs bens que no van veure amb bons ulls l'explosió de la Revolució francesa de 1789 fins que el 1814 el Congrés de Viena va establir la pau i la nova organització d'Europa post napoleònica. Semblava que havia acabat el sentiment de terror de les guerres quan va arribar la guerra francoprusiana de revenja 50 anys després, la 1ª Guerra Mundial el 1914 i la segona guerra mudial el 1939 entre els totalitarismes i les democràcies recent acabada la Guerra civil espanyola que en fou el preludi. Ara tenim una pau controlada pels anomenats mercats que segons el Ministre d'economia espanyol ja amenacen la situació general segons el que faci l'euro-Europa amb la rebelió grega per no reduir pensions, ni canviar el sistema de jubilacions, no collar més la seva població, mentre les grans fortunes han marxat del país. Ja no sabem de quina civilització formem part quan ens diuen que han començat les guerres cibernètiques de manera que cap potència és avui invulnerable. Els armaments més sofisticats i la mateixa bomba atòmica ja no serveixen per res davant els Hackers de l'enemic. L'equivalència de forces militars torna a ser l'equilibri entre potències. Ara la pau no consisteix en entrar en conflicte per solucionar diferències entre Estats, sinó en la construcció d'un món diferent, més humà, respectuós amb el medi ambient, sense destruir pobles i cultures, sense aspirar a dominacions territorials i voler controlar governs de països a travers els mercats. Fugir de la discòrdia exigeix una organització internacional adequada basada en uns principis essencials que no acaben d'omplir les actuals Nacions Unides, la qual cosa explica les reunions dels anomenats G7 o G20 i la formació de les arées d'influència asiàtica i llatina. Els sectors d'ordre i benestants segueixen existint ara vinculats a les forces polítiques conservadores disposats a impedir les transformacions polítiques i socials necessàries per capgirar la crisi econòmica i social. Poc importa que la civilització A o B estigui en crisi o que la rebelió la patim per la via religiosa amb amenaces constants de destrucció a les idees que han fet la societat europea d'avui que treballa per recuperar el benestar perdut tant a Europa com a Amèrica per la crisi de 2008. Certs plantejaments han deixat de ser factors revolucionaris com tampoc ho és avui el comunisme desaparegut a Rússia des de que es va començar a parlar de la Glasnost consolidada la caiguda amb la del mur de Berlin. La revolució comunista tothom sap que no va ser més que un instrument d'expansió exterior de la mateixa Rússia, la de l'Estat omnipresent i omnipotent, com ho ha sigut a Cuba i Venezuela on s'ha vist el fracàs de la política econòmica dirigista i burocratitzada. Es fan ara guerres preventives, guerres d'eliminació de amenaces contra els interessos suprems dels Estats guanyadors, guerres locals, mantenir un important sector de la població del planeta en condicions de misèria, tot com a factor essencial per atemorir la resta. Es parla poc o gens de llibertats i drets quan es passa gana, quan es fuig de les zones de guerra. No hi ha generositat a l'hora de recollir els escapats de la misèria que volen trobar una vida millor a Europa. Tampoc veiem si ens estem posant límits nosaltres mateixos o deixem de banda atacar els problemas a l'origen, és a dir promoure les accions necessàries perquè s'acabin les fugides humanes d'Àfrica i de l'Orient mitjà amb plans de reconstrucció social i intervencions que permetin sobreviure les civilitzacions amenaçades, les organitzacions polítiques lliures i la realització dels drets humans, evitar el descrèdit de la llibertat i l'abús de la llei dels mercats.