objectivitat i evidència pel desvetllament del catalanisme

Alguns veuen el problema de Catalunya com una simple qüestió territorial, fiscal i de negació a tot el que acordi el Parlament de Catalunya o decideixi la Generalitat. Des de el Govern central no volen estudiar ni negociar una solució justa. Ens tracten d'ingenus i plens de contradiccions. És més positiu per el pertit del govern espanyol anar contra Catalunya que dialogar amb Catalunya. Però el fet català no és el de una simple diferenciació cultural no exempta de romanticisme. El poble convençut de la bondat i ventatges d'una República Catalana treballa sense conèixer la fatiga. La ciutadania desconfia de les polítiques de partit i dels que afavoreixen la malformació i la desorientació polítiques. No agrada al poble la política de partit, la de les capelletes i sectarismes. Molts dels partits actuals pateixen de la manca de democràcia interna que no se soluciona amb un simulacre d'eleccions de dirigents, doncs cal construir un model de societat democràtica i desenvolupar la democràcia social en forma participada. I el nou catalanisme senyala la nació catalana com a subjecte polític amb ple dret a l'exercici del seu dret a l'autodeterminació reconeguda pel Parlament de Catalunya l'any 1986. Contra aquesta voluntat democràtica no hi poden ni podran les aliances polítiques anticatalanistes de la constitucionalitat imperativa. Són les esquerres per la independència les que tenen la facultat de reconduir el país i el poble treballador cap una nova etapa de progrés social amb la aspiració de la independència de Catalunya. Ha de quedar molt clar a la gent d'esquerres que no hi haurà transformació social si no hi ha República Catalana. En els moments actuals no són vàlides les posicions ambivalents ni la menció d'un sobiranisme difós. És la independència de Catalunya de l'Estat espanyol el que compta. Catalunya té també molt clar que sense independència no podrà disfrutar d'una democràcia moderna.