dret a decidir abans que sobirania?

El Consell Nacional del Partit Socialista de Catalunya aplaudia avui l'informe del seu dirigent Pere Navarro en el que deia que per tenir sobirania primer s'ha de tenir el dret a decidir i que aquest s'ha de pactar amb l'Estat. Sembla que Catalunya és un país en construcció que no té història i ha de néixer o no en funció del resultat d'un suposat referèndum que ens hauria d'autortzar el Govern espanyol. No s'entén llavors que Catalunya, país existent quan Espanya no existia,  hagués tingut un Parlament el segle XII, Governació, lleis i Dret propi respectat pels reis d'Aragó i els Austries fins l'arribada de Ferran VIIé. Si ja teniem sobirania segles abans de la Guerra Civil 1936/39 i de la Constitució de 1978, Catalunya només ratifica i reclama el dret a ser que ja tenia i no li volen reconèixer. Són més de cent els Presidents que ha tingut la Generalitat de Catalunya en la seva  història. No volen veure que en els temps actuals la sobirania pot ser compartida, doncs de fet ja ho és a Europa. El que no pot ser és supeditar la sobirania del col·lectiu català a  l'Estat evolucionat de la dictadura franquista  cap a la democràcia actual, que en nom de la unitat no ens reconeix com a poble singular i ens obliga a vincularnos i a supeditar-nos a un sistema jurídic, llengua i una cultura que no són els nostres. Passarà al debat el mateix que als partits que defineixen la democràcia interna com el procés per la presa de decisions, procés perfectament discutible en sana democràcia. Els reglamentarismes actuals, com la llei electoral  i la manca de transparència i d'accés a les informacions ocultes,  estrets i afavorint els majoritaris, ofeguen el debat i la dermocràcia. Sobren reglaments parlamentaris, sobren reglaments interns de partits. Manquen la crítica oberta, el debat sense filtres, el parlamentarisme sense minutatge silenciador derivat del nombre de diputats de cada família política, el patrimonialisme excessiu dels partits, entendre que sense proclamació de sobirania no s'exerceix el dret a decidir. Negar finalment i  no defensar la sobirania històrica de Catalunya arrebassada una i altre vegada per la força de les armes,  és negar la història.