misèria de la politica corrupta

Som en temps en que es desenvolupa una guerra sense sang per controlar l'economia mundial. L'especulació sobre unes i altres monedes no para. Els movients dels capitals poden desequilibrar els preus i l'anomenada balança de pagaments. El tribut als rics és el preu que paguen treballadors i classes mitjanes per sobreviure amb una devauació real del valor de llur treball. La oferta i la demanda de treball es regulen en funció dels beneficis de les companyies financeres i inversors que dominen els mercats. Els temples ja no són dipòsits segurs de diners i joies. Ara són els bancs garantits per l'Estat els que mouen i gestionen els capitals. Quan la corrupciò té una base bancària o financera la misèria arriba a les llars, finalment es destapa que també els dirigents polìtics reben la seva participació acaparant  primeres matèries, càrrecs i influències. El risc no té límit com tampoc l'ambició.  Els que han arribat a les llistes per bones relacions i a dit o han sigut anomenats per càrrecs dels dits de confiança, de designació directe, ara seran els primers en demanar llistes obertes, una llei de financiació dels partits, una llei de transparència, iel que faci falta per justificar la seva irrupció a la democràcia actual. S'apunten a la mateixa guerra dels banquers i financers, per l'apoderament del mercat, el seu, el polític. Els que diuen lluitar cntra els monopolis són els primers interessats en obtenir el monopoli de la gestió. Són els primrers en malmetre la democàrica quan no escolten el poble, quan no contesten a les pereguntes dels informadors,quan no informen, quan no diuen la veritat del que fan i del que passa. No dir la veritat és fomentar la misèria de la política corrupta. La corrupció una vegada posada al descobert fa perdre la credibilitat. El Partit popular la perd quan  posada en dubte la integritat dels seus dirigents, es descobreix que una Ministra ha rebut ventatges econòmiques per despesa personal i familiar i es limita que ni té per què dimitir. Es creuen alguns que són intocables i que la impunitat va amb el càrrec que han conseguit. Aquesta gent ja no podran tornar a dir que defensen els interessos del poble.