passar temps sense resoldre la qüestió catalana

Ja pot dir en Duran LLeida el que vulgui. Ni el President Rajoy ni el Govern espanyol estan disposats a resoldre la qüestiò catalana. No és cap problema deixar que es pudreixi la classe politica de Catalunya  cremada en kla foguera del fracàs sobiranista que ens preparen. Futbol a dojo, toros, música, criticar els artistaes que ataquen la polìtica del govern en els premis Goya vestits d'Armani i que diuen que ni paguen els impostos. Un es preegunta er què no obren insopeccions f'Hisenda a aquests artitstes, o és que no tenen feina i no poden declarar ni pagar pek que no cobren. No veuen n iu volen veure la realitat. Catalunya és una ànima viva que voldrien morta. Catalunya vol ser recnoeguda com a nació i li neguen el dret més essencial a un poble que pot exhibir amb orgull una història, una llengua, una cultura, una tradició, una societat d'esforç, iniciativa i risc empresarial. Lectura de la llei fonamental segons convé a qui mana i té el poder. Dictadura del poder absolut sobr4e les consciències dels catalans. Aquest és el futur que ens anuncien de nou. Ja en honvan dir fa temps. Portan repetin aquest plkantejament des de molt abans d'arribar al poder. Ara nomñes tenim una soluciò que és esperar que el poble els faci dimitir com ha passat a Bulgaria o que un dia cinvoquin eleccuions generals. Llavors el poble tindrà la paraula. Però per ara de dret a decidir i de consulta, res de res. España, Catalunya inclosa, és un Cortijo que es governa des de Madrid. Aviat La vanguardia es tornarà a dir La Vanguardia española si seguim amb aquest regitzell d'imposicions. Manquen republiucans  que defensin i practiquin els valors republicans i una nova classe política desvincukada de les organitzacions que han  servit la monarquia biorbònica, directa o indirectament. La transició que necessitem es de renovació total de tot i totes, no de canviar un Rei posant-hi un príncep de la mateixa dinastia en el seu lloc. La nova transició exigeix provisionalitat i fé democràtica, possibilisme i sentit comú de la realitat social. Però la qüestipò catalana no s'apagarà amb el temps. Es viva i no morirà. L'amor per Catalunya i lo català neix amb cada català. La llavor és sana i neta.