frustració ciutadana, decepció creixent

Vivim moments crítics: Corrupció coneguda públicament de responsables públics, retallades salarials, capellans pederastes,  robatoris de nounats a Hospitals per donar.-los en adopció, joves reclamant al Rei d'Espanya el reconeixement de la seva paternitat, suïcidi com a primera causa de mort externa, violència de gènere, bandes llatines, robatoris amb violència a masos,  tràfic de drogues que no baixa, presons plenes, debats parlamentaris centrats preferentment en la qüestió econòmica de l'Estat i no en la mateixa crisi de l'Estat. Política sense oratòria.  Respostes sense donar, contestacions estudiades a preguntes de partit. Espanya ha operdut credibukitat a nivell internacional. La Generalitat no té diners ni crèdit per pagar deutes. La ciutadania té clar que l'Estat està en crisi després de les eleccions italianes. Els models de partits clàssics han fet fallida i ha pujat l'abstenció. Al territori esoanyol passarà el mateix. El bipartidisme actual no té futur.  El sistema ha caigut. Espanya és avui una realitat plural vulgui o no vulgui l'Estat. El creixement de la desafecciò catalana és indiscutible a cada pas que dona el Govern espanyol negant els drets de Catalunya a decidir el seu futur en llibertat i sense influències de l'Estat ni de ciutadans d'altres territoris aliens a Catalunya. La gent rebutja  cada vegada més la política i els polítics. Els polìtics fan nosa. Els acomiadaments il l'atur segueixen pujant. La sensació de frustració que té el ciutadà  és considerable. La massa s'excita cada dia més veient com ja no  pot pagar el rebut de l'aigua i el de la llum plens d'impostos més que del servei de subministrament. L'Estat ha de saber que la pacièrncia del ciutadà té un límit. Cal que els polítics actuals llegeixin "els Miserables" de Victor Hugo i "El Contracte Social de Rousseau, per adonar.se d'on són i on no van.