entre el bloqueig i l'esperança

Que les retallades ens deixin els hospìtals amb una assistència deficient a l'espera de promoure la orivatitzaciò i la medicina privada, que l'ensenyament públic pateixi les conseqüencies de la política anticatalana del Ministeri de Cultura, els estudiants catalans es quedin sense beques, no es renovin les places de mestres i professors jubilats, morts o malalts a l'espera de que la gent acabi per buscar plaça a la privada. Que la gent hagi d'emigrar per guanyar-se la vida mentres els immigrants sense fortuna exigeixen prestacions i serveis tot i saben que la feina no arribarà. Que els desnonats per hipoteques impagades es calin foc o se suicidin com acte de protesta mentres alguns viuen en edificis del patrimoni històric sense pagar hipotecani lloguer, que la gent hagi de sortir al carrer per protestar, fer palés el rebuig a les mesures del govern i l'actuació dels poderosos, que l''església catòlica segueixi en silenci davant del que passa, qu'ara es vulguin silenciar a la ciutadania les escoltes de l''escàndol que ja coneix l'administració de Justícia per emparar un suposat dret a la intimitat d'un secret que han publicat tots els diaris i han comunicat els telenotícies, que és d'interés general,  sembla que es vulgui utiñlitzar políticament com, ja està fent la presidenta del PP català. Que en una gala de repartiment de premis al sector cinematogràfic, artistes, guionistes,. productors i directors hagin de dir-li al Ministre de Cultura que han escanyat el cinema, reivindicar el dret del Sahara a la llibertat i que la  llei Sinde no ha servit per res, que som un  país de pirates i que es trobava a faltar el Princep Felip a la Gala que es fa precisament en el Palau de Congressos de Madrid que porta el seu nom, que en canvi el Princep, com deia la presentadora de l'acte prefereix anar a veure partis de handbol. Que la informació de l'espionatge sigui a Madrid i no es compti amb els policies de Catalunya ni per la investigació dona sensació de bloqueig. Sorpren que el poble no faci res per trencar el bloqueig. Els milers de treballadors d'Iberia qu'avui discutien amb els policies a l'aeroport de Madrid nomérs segueixen una actitud de protesta amb manifestació, crits, consignes i pancartes. La mobilitzaciòdemostra protesta. Però no és cap solució Mal tema frustrar l'esperança amb el bloqueig de les expectatives socials, eliminar a diari més llocs i mñes llocs de treball, siogui quina sigui la raó. El risc empresarial no es cosa dels treballadors, sinó dels empresaris i dels propiegtaris del capital. No és raonable desfer-se dels treballadors per potenciar l'accionariat i el  valor del negoci. La descomposicio social i el descontent és un fet.