silencis que parlen

Han aparegut notícies sobre apunts comptables que ara es neguen per totes bandes excepte per qui les ha publicat que les ha lliurat a la Fiscalia de l'Estat. I les manifestacions contra la presumpta corrupció descoberta en el partit del Govern espanyol ens ha deixat bocabadats a tots, Fiscalia de l'Estat inclosa. Inimaginable que els  que es diuen purs, els elegits, els que treballen segons diuen  seriosament per treure els espanyols de la pobresa en la que hem caigut siguin, segons diu El País,  els que més s'han beneficat del diner negre, de donacions opaques de benefactors i constructors. Però els diaris parlen poc de la despesa de més de mil cent milions d'euros que ha significat finalment la construcció de la ciutat de les Arts de València més els cent nilions que ha cobrat l'Arquitecte en concepte d'honoraris, i ara resulta que ja presenta problemes constructius per dir-ho amb elegància. El silenci és el millor remei per aquests casos. Pot-ser que sigui la solució que ha prés el President de no donar una roda de premsa sense limitacions i no dir gran cosa. A Catalunya tampoc estem gaire lluny del que pasa a Madrid. S'obren més expedients judicials d'investigació a mida que apareixen les inforemacions comprometedores tambñe per personatges polìtics de Catalunya i els seus familiars. Uns no parlen del fons de les coses i l'origen real dels diners i els altres tampoc. Si sabem però on apareixen i per on han passat. D'alguns sabem on els han invertit que no és precisament el país que tant diuen estimar. Tampoc ens diuen on abonen els beneficis de les seves inversions.  S'ha parlat de posar accions judicials contra tots aquells que parlin dels fets. Volien imposar una mordaça a la premsa i els mitjans, la llei del silenci. Després canvien i s'adonen, els agradi o no els agradi, que existeix un dret que s'anomena llibertat d'expressió i d'informació.  Han bloquejat qualsevol intent de crear unacomissiò parlamentària sobre la corrupció.També parla en silenci el documental "huellas de chapapote" del productor Pedro Estepa  que porta dos anys i mig guardat en el silenci dels arxius de Televisió espanyola cumplint l'ordre de no emetre'l. El documental analitza l'accident del vaixell que va deixar malmeses les costes de Galicia. Era Vicepresident del Govern el mateix que ara m'és President. Som un Regne mancat de transparència informativa que és un invent europeu que encara no hem importat a la nostra política com tantes altres coses de les que som deficiaris. La inexistència d'una veritabke democràcia participativa que els conservadors, els nacionalistes i els progressistes dels partits  de la transició no han sigut capaços de crear mantenint un status limitat a eleccions formals amb llistes tancades en benefici de la partitocràcia i de l'elit política. Els silencis del Rei i de l'Església  també parlen de que alguna cosa no s'ha fet bé. Però qui ho ha fet malament no demana perdó. Sens dubte els silencis parlen, i molt més del que es pensen els que volen limitar la llibertat d'expressió dels mitjans amb amenaces de querellar-se per no guardar silenci. Voldrien donar més espai a l'esport i la canción española per distreure la gent. Poc pensen que la llei del silenci en política no serveix per aturar la informació.