política sense principis, esquerra sense partit

Comença a dibuixar-se una activtat de joc brut a la política catalana com si mai no hagués existit el joc brut. Jo recordo quan una coalició ja fa molts anys, tants com 35, demanava joc net en el moment electoral. Però no parlaven de les maniobres i contramaniobres per desqualificar la competència, fer i desfer pactes. Tampoc explicaven com feien les llistes, qui decidia les incorporacions i els llocs dels candidats a les llistes. Tampoc sabem quanta gent va arribar a signar actes notarials de renúncia a l'escó que va  posar en mans del secretari general de torn del partit que el presentava a la llista. Poc ha evolucionat la manera de fer polìtica als partits. Més aviat sembla que només fan política tres o quatre dirigents i els demés a seguir i no discutir. Ara mateix, l'Oriol Junqueras acaba de dir que <<rebentarà el Govern si no>>, en un to que per alegria de la dreta no dona gaire temps de vida al Govern de CiU. No són moments de rebentar governs que  intenten fer miracles per superar l'asfixia econòmica i recentralitzaciò que promou el Govern de Madrid, un govern que sense moure's de la seva seu espera que la política catalana es podreixi fin a fer Catalunya ingovernable. La gent d'esquerra no ha de jugar a Catalunya aquest joc que convé als partits estatals. L'escàndol de l'espionatge entre partits ha acabat per desprestigiar els polìtics i les organitzacions actuals. Ningú no és creu el que diuen ara cap d'ells. Sembla que les etiquetes polítiques de tots els partits hagin o estiguin a punt de caducar, descomposiciò i crisi d'identitat, no respectar ni a nivell intern els principis de l'ordre social que defensen, anar a remolc de les reclamacions de la societat civil que les expressa amb mobilitzacions i recollida de signatures. La dreta demana austeritat i misèria, l'esquerra encara parla d'una felicitat utòpica i poc d'un ordre social liberal, llimar els aspectes inacceptables de l'actual capitalisme que tots veiem no camina cap el fracàs. Necessitem que l'espai d'esquerres maduri, s'obri a les idees i deixi de ser immobilista, oblidi l'ús banakl de les paraules progrés, vanguardia, llibertat. No existeix ara una casa comuna de l'esquerra,  com tampoc ho és l'anomenada casa gran del catalanisme. Els diferents partits progressistes han abandonat la finalitat essencial de socialitzar la riquesa, i són els moviments socials, no els partits els que, per exemple han promogut la possible dació en pagament de pisos en els casos d'impagament de les hipoteques, i també la cancel·lació dels deutes públics amb les petites i mitjanes empreses i autonoms. L'esquerra ja no és el marxisme, ni un socialisme predefinit. Cal treballar per la llibertat de tots, la igualtat de tots i una concepció més justa i més hunmana de l'economia de mercat, donar respostes viables als problemes socials, pel reconeixement de l'existència de la nació catalana que no és un problema insoluble. l'esquerra a Catalunya té encara molt camí si és capaç d'¡assumir el fracàs del marxisme i d'adaptar acció a un nou ideari de progrés social. i treballar amb i per la societat civil i treballadora.