el final del règim

El que ha posat de relleu tota l'escandalera de les corrupcions, ja no és tant sols la manca de transparència de la activitat pública, sinó també la crisi política d'un sistema que no correspon a les necessitats del poble català i del poble espanyol.  El règim del 76 que va consolidarla restauració de la monarquia i la tendència a un bipartidisme excloent en el Parlament espanyol que ha implosionat amb la actual legislatura, sembla que està arribant al seu final, doncs ja ni la borsa respon a les promeses i afirmacions del Givern Central. Una política d'austeritat imposada al poble i les administracions perifèriques que no s'ha vist seguida per l'administració central de l'Estat han donat l'argument per que les protestes siguin diàries i a tots els nivells. Estudiants, professionals, funcionaris, treballadors de tots els sectors es queixen de la situació creada per les noves normatives, els immigrants veuen ara com els demanen el retorn voluntari al país d'origen. Sobren treballadors inactius amb un atur que fàcilment pot passar del 30% aquest any amb les noves retallades i tancaments d'empreses annciats. La representaciò política es veu sense evolució positiva. Els partits tornaran a estudiar les noves lleis electoral i de partits amb la calculadora a la mà, intentant fer unes lleis que consolidin l'espai que tenen guanyat també als parlaments autonòmics i barrar la possibilitat d'un veritable pluralisme.  El règim, involucrat en el positivisme i el reglamentarisme, els formulismes i la incomunicació amb els votants ha caigut precisament per no reconèixer que som un país plural a Espanya i també a  Catalunya. El sectarisme unitari s'ha fet amb la maquinària interna dels partits, fomentant la endogamia sacrificant la democràcia participativa als interessos dels grupets dominants. Han quedat sempre exclosos els crítics per afavorir fidelitats, conxorxes de poder. Els instal·lats han actuat amb un criteri patrimonialista i vertical, com en temps dels sindicats verticals, pemsamnt-se cada partit que és únic i disposa de la veritat absoluta contra els demés. Els polítics han quedat fora per afavorir els partits d'elecció en elecció el sistemade llistes tancades els escaladors de càrrecs, els compromisos delsliders, els endollats, els recomanats, els amos dels talonaris de xècs. Han mnancat principis d'un ordre social liberal, l'interculturalisme, els valors republicans, el reconeixement dels que pensen i opinen diferent, una nova formulació del progressisme social. La heretgia liberal és perseguida en els partits com en temps de la inquisició. La ortodoxia del poder és la que ha matat el sistema. Ara cal un canvi que no poden fer els mateixos que han destrossat la política democràtica. El pacte per una nova transició cap a la democràcia és absolutament necessari que compti amb la gent liberal i progressista, que no viu de la nòmina dels partits ni de l'Estat,  marginada i exclosa pels partits actuals. Quan abans, millor per a tots els ciutadans.