impensables realitats contra la normalitat

El que s'ha descobert darrerament tots veiem que és una impensable realitat contra la normalitat democràtica a Catalunya.  El voler saber que pensen i diuen els altres era normal en temps de la dictadura. També ha de ser normal en temps de la democràcia. El que no és normal  és l'enregistrament de les converses privades, per no dir secretes. Però tampoc és normal recollir informaciò de primera mà sobre irregularitats de la família políticament més respectada de Catalunya de la que no se sap quin ús s'estava fent. Sembla que els principis ètics han quedat als arxius de les càtedres d'ètica. Fa molts anys que Spinoza i Jaume Balmes van deixar el seu magisteri.  Podem arribar a considerar indigne de les persones amb responsabilitat política aquest tracte de les informacions. Fereix els sentiments de l'honor com arriben als mitjans d'informació les cuites. Sembla que preparin uns especials per la 5. Cal preguntar-se per què ha aparegut ara a la llum pública una història d'una noia que a més demana protecció i diu que la que no va ser la seva família és molt poderosa. Els té por. El que ha explicat, si és veritat, és molt fort com dirien els entesos. Però no ha tingut por d'explicar-ho a uns serveis policials i a un Jutjat el que diu que va veure i va viure. Algú podria arribar a pensar si es tractava d'una història construida amb la imaginació i el pas del temps. Desconeixem la finalitat de la confessió feta durant un dinar fa dos anys i mig a una capdavantera polìtica d'un partit contrari al de la seva ex parella. Era certa la història? Aquest tipus de reunions mai no s'han de tenir en llocs públics. Va mancar la prudència i la protecció del secret de la confidencia  Vol dir que s'han fet anar molts diners amunt i avall sense que se sàpiga l'origen. Presenta una burgesia catalana com a corrupte. Però ara resulta que les accions contra la corrupció a Catalunya són a diari. Es presenta la política com una activitat farcida de corrupció. No s'escapa cap partit de l'actual sistema, encara que sembla que els d'ICV i les CUPS encara no apareixen embolicats en cap història. Els d'ERC no poden dir el mateix, doncs l'any 2005 l'ABC ja publicava informacions sobre subvencions de favor. I sembla que la ex-Consellera de benestar tampoc va sortir ben parada de la seva gestió polìtica. Aquesta realitat, impensable en una democràcia sana, està fent molt de mal a la mateixa democràcia  entre les consciències de la gent senzilla que esperava molt més i unes conductes millors dels polítics amb càrrecs. No deixa de ser una demostració de que la corrupció és cosa de la burgesia. Tenir parents i amics en càrrecs també ajuda.