vanitats delirants

Hem d'entendre que la trobada, fa dos anys i mig al restaurant la Camargue del carrer Aribau de Barcelona, de la Presidenta del partit popular català amb la noia  molesta amb el noi Pujol va servir per què la primera tinguès a l'abast una bona informació dels diners  que el xicot s'enduia  a l'esdtranger.Però no sabem d'on surtien aquests diners. Pot ser que les dues senyores ara ho sapiguen i els demés no ho sabem. Tampoc sabem què hauran negociat.  Menys encara el que pretèn fer la presidenta dels unionistes catalans amb la informació obtinguda.  També ingnorem quin ´ñus n'ha fet duranmt aquest temps passat des de 2010. El silenci sobre la informació de que disposa la presidenta del PP que va ser vigilada a més per detectius que van enregistrar la conversa, és per anar al Jutjat. El Jutge qu'investiga els fets ha de tenir aquesta informació i rebre declaració a les dues senyores les quals haurien d'explicar en primer lloc per què s'ho han callat fins ara..  Cal que aclareixin tot el parlat i el per què de la iniciativa de la trobada que destapa el diari <<El Mundo>>. El que sembla encara més greu és que la política  s'hagués callat la informació obtinguda i no sabem amb quines finalitats l'haurà pogut urilitzar. El fet la desqualifica.  Ha oblidat el que exigeixen els articles 259 i 264 de la LECriminal en saber que un personatge feia evasió de diners. Ha jugat amb la honorabilitat de les persones i amb el despit de la noia que volia ser núvia. Aquesta no és la política que volen. Obra la porta a tota mena de conspiracions contra les persones. La política de les vanitats delirants que pot encendre figueres d'odi  és practicada pel partit del govern del Regne d'Espanya.  Afegim que ja no sabem com fer per aturar la voluntat de Catalunya. Ja no sabem, que fer per desprestigiar els capdavanters de la política catalana. Obliden que el desprestigi és per qui es serveix d'aquests mètodes. El problema és que la presidenta del PP català tampoc dimitirà. La vanitat li impedeix deixar la política i revisar les lleis que oblida. Encara no ha cremat prou a la foguera de les vanitats delirants.