tempesta sobre la política

Ens creiem que la transició nacional  ha guanyat comprensió a l'Estat Espanyol, i no és així. Avui El Periòdico en el seu baròmetre, a més de la desafecció dels ciutadans envers el Partit Popular, publica el resultat d'una enquesta segons la qual si bé la meitat dels espanyols demanen ina reforma de la Constituciò cap un altre model d'Estat, més de la meitat estan contra una modificació de la Constitució que pugui recollir la singularitat catalana. Els espanyols no volen la independència de Catalunya i creuen a més que els catalans rebem un tracte just per part del Govern espanyol. Per acabar d'arrodonir la voluntat majoritàrioa dels espanyols que ofereix la consulta gairebé la meitat opina que l'Estat espanyol és una única nació i no reconeix un Estat plurinacional.  El despreci constant i amenaces del Govern  espanyol contra el sentiment català. Es tracte per part del Govern espanyol ,d'una manera o de l'altre, de dilatar el problema una vegada més i de fer que una reforma constitucional absorbeixi el tema català per la redacció d'un nou Estatut pactat amb un Govern conservadors dins d'un marc federal. El desig de cinstruir un nou Estat europeu s'entén com una ofensa a la unitat esopanyola a la que ibligatoriament hem de seguir contribuïnt fiscalment pels segles dels segles, no adonarnos de la corrupció. El resultat conegut demostra que el poble és desconeixedor de la història real, dels abusos de l'Estat contra Catalunya que existeix una desinformació  general de la veritat històrica i del que és i significa Catalunya com a poble defensor de la Repùblica i vençut en una cruel guerra civil ni fa gaires anys. L'esperit únic i unitari dels vencedors continua vigent. Ni la mort del dictador el 1975 l'ha apagat.  Oferim diàleg sense renunciar al sioberanisme. Però no ens escolten, no ens volen escoltar. La tempesta del descontent un cop decoberta la corrupció consant any rera any no presenta cap solució. La gent ja no sap el que és la ètica ni els bons costums. El carrerisme per escalar llocs s'ha traslladat a la polìtica, l'ambició de poder s'ha ajuntat amb l'egoísme dels diners, el desig d'enriquiment a travers el càrrec. El materialisme imparable viscut aquests dies no és ni científic ni dialèctic, però silenciòs i efectiu fins que els periodistes l'han fet esclatar. La tenpesta que sacseja la política no pot deixar-se passar com si res. Possiblement les actituds ciontràries a l'emntesa amb Catralunya tenen molt a veure amb la corrupció dels polítics  i dels empresaris que l'han mantingut.