Catalunya no existeix, però Frank Sinatra si

Ens preguntem si tenim identitat o no quan resulta que ens hem de manifestar d'any en any per demostrar que som un poble, que tenim lligams culturals i jurídics, una senyera i volem el Brexit amb Espanya. No tenim un Collodi que ens inventi un Pinoccio com a símbol de la identitat nacional, quelcom sinmgular i amb la senyera com tot vestit. Pero encara hi som a temps. Els partits nacionalistes no el poden suplir. Europa cada dia és més clar que no té identitat ni vol trobar el seu símbol. Els Tractats no són cap símbol, no han creat cap identitat, però si lluita i intrigues. Les directives i els Reglaments comunitaris no han activat la tolerància en els Estats contraris a les polítiques dels drets humans.Torna un sentiment feixista en la violència que desperta en els partits de futbol a França, un nou nacional socialisme antieuropeu i les baralles entre aficionats durant els recents aldarulls de França. L'assassinat de la diputada britànica Jo Cox és una mostra de la violència que ens comença a envoltar. També a Brusselles noves detencions demostren que la voluntat de fer atemptats és viva a la nostra vella Europa. Però lamentablement cal veure que hi ha una part del món que no vol saber el que passaa l'altra part. Un vaixell de creuer pot passar a prop dels llocs on s'ofeguen a diari els migrants que volen arribar a Europa per prosperar o fugir de guerres fratricides, sense donar cap mostra de solidaritat a diferència dels atemptats gihaidistes a Orlando i Paris o l'incendi provocat a Sicilia.Tampoc sembla guanyar èxit la declaració de genocidi del poble yizaidi el passat dia 16 de juny. Està passant desapercebut als nostres informatius. Algú defineix els teatres romans com a places de toros caiguts. No s'entèn que USA i Russia es posin d'acord pel que els convé i la Unió Europea continuï posant sancions econòmiques a Russia i tolerem la intolerància a Estats europeus com Polònia i Hungria .No es cap bon auguri que un exministre del sector ultradretà de Rajoy viatgi a Caracas per defensar en Leopold Lopez i l'aferrissada crida dels familiars del polític pres a la dreta espanyola. Tanpoc és un bon auguri la detenció a Caracas de més de 400 persones manifestant-se contra el President Maduro per la manca d'alimentació i medicines, un President que es diu demòcrata que no vol deixar fer el referèndum revocatori que el poble demana. Si és important que fa 25 anys foren abolides les lleis racistes a Sudàfrica i es va reunificar Alemania. És greu que als informatius dels mitjans estrangers només es parli d'Espanya per informar que els candidats d'aquestes noves eleccions s'acusen de corrupcii patim un alt nivell d'atur. Corrupciò i atur segueixen sent els grans temes. El problema català no existeix a nivell internacional.No se sap si són silencis diplomaticament prudents o que Catalunya no desperta interès informatiu perquè es belluga i batega democràticament i pacificament. Cal tenir en compte que som al centenari del neixewment de Frank Sinatra, l'inoblidable home de "my way". Ens manca patriotisme?