seguim a la transició. Aviat eleccions

El vot cupaire acumulat al vot dels PPC, PSC, En Comú Podem i Ciutadans ha tombat els pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat al Parlament de Catalunya. 2016 serà un any de pròrroga de pressupostos. Però s'ha trencat la confiança de JuntsxSi amb les CUP i el President Puigdenont ha hagut de recordar que trenquen el pacte d'estabilitat, encara que ells ho neguen dient que els pressupostos són poc socials i no garanteixen el procés per la independència. Retrets i acusacions q les que finalment el President Pûigdemont ha contestat dient que el proper Setembre se sotmetra a una moció de confiança que es tant com dir censura i si la perd, eleccions noves seran previsibles. Ràpidament els del PPC i PSC han felicitat al President per la iniciativa de proposar sotmetre's a una moció deconfiança de censura, demanant-li però quer ho faci abans. El PPc i el PSC volen treure alguna avantatge de la proposta de moció de confiança pel conflicte en que es troba el President Puigdemont, aprofitant el seu temps de discurs al facistol del Parlament per atacar els amtisistema a més de dir que no tenim govern. Ciutadans s'han apuntat a la festa de la decepció nacionalista. Tots sabem que el procés queda tocat i el full de ruta per la desconnexió tranquila també. Caldran retocs i canvis de ruta si la CUP segueix empenyada en que tota la polìtica catalana giri al voltant de les seves decisions. L'objectiu de les CUP, dividides en la opinió emesa al Parlament, és aprofitar l'enrenou per guanyar seguidors per l'esquerra. Volen ser més comunistes que els mateixos comunistes, més trotskistes que el mateix Trotsky. Però el fet de ser antisistema no els permet oblidar que per arribar al poder cal passar per eleccions democràtiques en lloc de somiar amb la revolució. Per les dretes espanyolistes presents al Parlament català ara és ta,béel moment d'ensorrar el procés i d'intentar liquidar el somni independentista fent realitat la qualificació de "quimera" que deia l'ex Rei Juan Carlos I. Ara li diuen al Govern que si vol pressupostos per resoldre les qüestions socials ha de renunciar al procés, tancar embaixades i gastar menys en viatges de promoció a l'exterior. Altres proposen seguir parlant del dret a decidir i d'un referèndum pactat amb un govern de canvi social a Espanya després del 26 J. Una certa esquerra més radical que el PSC i gens assamblearia dona per fet que guanyaran les eleccions o es faran amb el poder central. Guanyar poder vol dir poder posar més i millors condicions. En definitiva, la transició aturada cap el futur no sabem si serà a la recentralització i no superarà els entrebancs que li posen des de les dretes espanyolistes i des de les esquerres d'arreu. El discurs de l'Oriol Junqueras que creu en la continuïtat del procés i fer tot el possible per convèncer als cupaires de que han de seguir recolzant l'estabilitat de govern en lloc de despenjar-se del pacte i anar contra els pressupostos presentats pel Govern amb l'excusa de que no s'ha comptat amb ells, no són prou socials i tampoc es veu que siguin per fer la independència per que consideren són continuístes d'un règim autonòmic. La manca de criteri de pacte i de cultura democràtica a la vida parlamentària catalana s'ha fet palesa una vegada més. Seguim en la transició tot i que hi ha molts diputats disposats a treballar per proclamar la indeoendència de Catalunya de l'Estat espanyol. Una política responsable exigeix unitat catalana, no dispersió i trencar el procés amb la deslleialtat de no honorar els compromisos signats d'estabilitat parlamentària, sigui quina sigui l'excusa. LA CUP no representa el nacionalisme català democràtic. I ara menys que mai.