dir la veritat als treballadors

Hi ha partits d'esquerra que aïllan activistes i pensadors simplement pels seus origens familiars no acepten que un es pugui desclassar i l'obliguen a acceptar passivament les directives del partit de torn i no fer crítiques. Quan s'han produït desfetes electorals tan a nivell sindical com polític l'elecció feta pel desclassat inadmés pels prejudicis de les direccions que no entenen les posicions idealistes. Aquest afikliat o militant és el més fidel a l'hora de la veritat de treballar per la democràcia i la llibertat. Serà el primer en la lluita contra tota temptativa del feixisme de progressar en la seva lluita tendent a la destrucció de les llibertats, la qual cosa no ha d'impedir l'exercici d'una política demòcrata i social preparada per contenir el desplaçament del vot a les organitzacions de dretes que viuen d'esquena a la problemàtica dels treballadors. Que l'esquerra provoqui la radicalització del vot cap a la dreta que explota la política de la por, és alarmant i preocupant. L'esquerrà sensat sap que el pèrill feixista nega tota credibilitat a una hipòtesi socialdemòcrata, doncs sotmeten la seva voluntat als grups dirigents del capitalisme antisocial. Els comunistes espanyols han entrat ara a l'escenari de la severitat jacobina en el moment que les coses no han sortit com volien i saben que perdem posicions i racolzement de la massa social que no els ha seguit. Un cert estalinisme aflora a la superficie de l'organització Unidos Podemos sense admetre que la llibertat ha fet la seva feina. El pensament pot evolucionar i evoluciona, permet repudiar el passat, camviar les definicions, per exemple classe obrera en lloc de proletariat, terme emprat del llatí per definir esclaus. La llibertat pot ser imperfecta, però no es manifestarà mai contra la democràcia. Aquesta situació obliga a revisar la política i els plantejaments dels partits, el parasitisme i la degradació de la vida dels ciutadans agreujada per la crisi. Cal dir la veritat als treballadors, Podemos ha de dir la veritat del que proposa sota l'expressió "socialdemòcrata", no doni posicions errònies o projectes de poder amagats. Els partits, han de tenir un tracte preferent i prevalent sobre les organitzacions socials o a l'inrevés? L'esforç de fer una autocrítica oberta és necessari per reconduir la política d'esquerra en el futur. Les divisions agrupades tampoc són la solució quan unes es volen acabar imposant a les altres. El millor exemple de lluita contra els egoísmes socials és no pensar sempre com oposició permanent a qualsevol poder que no sigui el seu. On queda doncs el compromìs històric de que parlaven fa anys els comunistes que no dissimulaven el seu veritable pensament i model de societat que defensaven? Ara també han de parlar de pau, seguretat i superar obstacles ideològics. La globalització obliga a aquest profund canvi d'orientació. La fraternitat ara és o ha de ser universal.