i ara quines aliances amb el poble?

Aquests dies es parlará molt d'acords entre partits per intentar fer govern a l'Estat espanyol. També es parlarà de les avantatges de votar un o altra. El que menys llegirem o ens explicaran seran els continguts dels programes dels partits. Anirem a votar el 26 de Juny en funció de les campanyes mediàtiques, videos de publicitat, missatges estudiats com argumentari de partit i la cara més simpàtica dels candidats a la Presidència del Govern. Serà el segon intent de composar una majoria estable en la que no es compta amb els catalans que no formen part de les organitzacions estatals. No existeix una aliança entre les dretes i el poble. Tampoc entre les esquerres i el poble. El que hi ha és un cansament encara no prou ben expressat de la ciutadania pel lamentable espectacle d'uns polítics que no diuen la veritat del que pensen fer o estaran obligats a fer per raó de la sobirania cedida a la Unió Europea. Uns i altres no volen reconèixer que la societat espanyola immersa en el capitalisme, amb o sense govern, funciona gràcies a sectors socials que no estan animats per l'esperit de guanyar més diners. Quan els Magistrats, els militars, els capellans, els mestres, els metges, els savis, els considerats grans autors es deixen dominar per aquest esperit del guany ràpid a més, es perd el respecte dels demés, el sentit del'honor, la honestedat, els sentiments, els valors, la solidaritat. Quan els valors no es respecten, la societat trontolla. En els nostres dies no n'hi ha prou amb el sufragi universal per considerar una societat com democràtica. Tampoc és viable a la llarga una monarquia contitucional que permet l'acció de forces radicalment conservadores que provoquen el segrest de la sobirania popular a cada elecció que guanyen, creant conflictivitat, involució política i social, desequilibris en la distribució de la riquesa per concentració de capitals i poder empresarial unida a una política laboral i fiscal incoherent a més de destruir els serveis públics per privatitzar-los. El repubi canisme haurà de tenir el seu paper en el futur, doncs una Monarquia parlamentària no pot ser neutral davant els conflictes socials i hauria d'estar al costat del poble, no al costat del poder capitalista salvatge que consegueix el poder de governar amb majoria parlamentària. Les esquerres no estan definides avui per una hostilitat contra el pensament religiós ni la monarquia. La trobada del Papa amb Fidel Castro ho ha demostrat. El tema no és de filosofia política, sinó de veure i viure una realitat que consisteix en retornar la llibertat de pensar, decidir i fer al poble, reconciliant socialisme democràtic amb esquerres liberals. Cal doncs una nova sensibilitat que apliqui el principi europeu de subsidiarietat i permeti aliberar-se deles tendències autoritàries. També en els moviments anticapitalistes. Cal en el futur no crear noves dependències i abolir els esclavatges polìtics. Els partits que ara es presenten a eleccions ho haurien d'anar pensant. Existeixen diferent representants de les esquerres tradicionals o noves, però el principi de solidaritat social és sempre el mateix. De totes les maneres també ha de quedar clar que singularitat no és cap concepte que es contradigui amb igualtat i que no es pretengui coinfiscar la sobirania popular a través del sistema representatiu, tendencia ben acusada a la dreta i a l'esquerra actuals.