liberals contra la independència

El partit Ciudadanos, Ciutadans a Catalunya, ha sigut admès com a membre de ALDE, la Internacional Liberal Europea, amb la sola protesta de Francesc Tremosa l'eurodiputat representant de CDC, mentre l'exMinistre grec Yanus Varufakis intenta organitzar amb les esquerres radicals una nova internacional per conseguir la democratització d'Europa, segons explica en els actes en els que participa. Però Varufakis no acaba d'aclarir quin tipus de democratització quan només critica l'existència, que tots critiquem excepte el PP i el PSOE, de càrrecs no electes i parla de moviments populars. Penso que aquesta notícia de l'entrada del partit Ciudadanos a ALDE és una informació molt important perquè significa la reorientació dels liberals contra la independència, partint de la idea reglamentarista d'una Constitució corsé de les llibertats. És contradictori parlar de llibertats i negar la llibertat nacional de la nació catalana.Pensava qu3e tornavem als liberarls partidaris del centralisme, del segle XIX, però el que passa és que tornem al 1700, al dia de la mort del Rei Carles II i l'arribada dels Anjou a la Corona espanyola disposats a mostrar-se com absolutistes i centralistes cremant pobles i ciutats a Catalunya, València i l'Aragó durant la guerra de successió?. Ens preparen per després deles eleccions un nou Drecret de Nova Planta com el 1716 per acabar d'anorrear les escasses llibertats de que gaudim? L'Estat espanyol des de la Transició, que ja va crear i deixar prou problemes, ha sigut dirigit per gent sense paraula amb Catalunya des de la dreta fins a l'esquerra. Avui ho recordava l'exPresident de la Generalitat Hble. Artur Mas durant l'acte de presentació a la Plaça del Rei de Barcelona dels candidats de CDEC a les properes eleccions generals. Però Mas com tampoc en Puigdemont no han parlat d'en Alfonso Guerra,avui a la portada de la Revista Tiempo, que fou el diputat socialista espanyol més retallador dels drets de Catalunya durant els anys que va tenir poder al Congreso de los Diputados. El seu epitafi polític, a l'igual que el del President en funcions Sr. Rajoy, podria ser "tot pel centralisme en nom de la Constitució feta a la orden" en reunions de las que ha trascendit molt poc. Conservadors amb democristians i radicals de dreta afegits, Liberals i Socialistes encara no han entès que els responsables dels problemes de la transició i dels actuals són ells mateixos. No van ser capaços el 1977 de donar un cop de pit i fer una Constitució modèlica que servís per a tots puig que van fer cas de les interferències de les que no es revelen les fons. S'han dotat d'una Constitució que interpreten passats els anys amb funcions de corsé estret de les llibertats i s'aferren a aquest corsé per intentar imposar-se a la voluntat dels ciutadans. D'ells no ha sortit ni podrà sortir cap proposta de canvi, ni de mitigar els dolors dels treballadors sense feina, sense pensió, en risc d'exclusió, a les portes de la pobresa i la misèria. Hi ha a la dreta un voluntarisme històric com el que va promoure la guerra de l'Irak els dies de glòria del President Aznar que van acabar amb l'atemptat islamista de l'estació d'Atocha a Madrid. El poble català no vol passar a la fòrmula de la propietat col·lectiva dels bens ni a un escenari de comunisme actiu que sap no respectaria la pluralitat ideològica de la nació, és a dir les llibertats ideològiques que composen una societat plural i democràtica. Però tampoc és acceptable la doctrina de l'expoli sectari i l'imposició d'unes lleis que ofeguen la iniciativa dels emprenedors i les possibiolitats dels treballadors, assalariats o autònoms, de prosperar. El desenvolupament de la dignitat de la persona des del poder, amb lleis justes i eficients, respectar i complir amb la paraula donada, és quelcom que s'oblida facilment i en canvi hi estan obligats tots els partits que han passat pel poder. Amb un Estat com l'Espanyol, que no s'en surt del fang polític en el que han caigut des del dia que van voler fer dimitir Adolfo Suárez i seguien sonant temptatives de cops militars, la única oportunitat de Catalunya és l'adopciò de la fòrmula Republicana com Estat. L'entrada d'Espanya a la Unió Europreano ha resoltel problema, perquè mai faran desdeles Institucions europees una ingerència en assumptes d'rdre intern. Som els ciutadans els que hem de decidir a l'hora d'anar a votar quin volem que sigui el proper impuls, si de canvi polìtic i social o el de l'immobilisme al servei del capitalisme monopolístic. Mal agraït a l'esfoç i la paciència del poble, el capitalisme que encara hi és i no s'anirà, cal que sigui rectificat i reomdelat amb mesures de consciència social, la qual cosa ja seria una gran revolució al nostra territori. Abstenir-se ara d'anar a votar és una deserció. Cal decidir i dir-ho depositant la papereta triada a l'urna el 26 J. o0