divagacions amb escenografia cuidada

El debat celebrat ahir nit a TV3 amb presència de rresentants de totes les forces parlamentàries catalanes fou un debat amb una escenografia molt ben cuidada, amb un guió conegut. Uns parlaven sense fer-se retrets amb els de la seva mateixa linea, però anaven units contra els altres. Els blocs ja estan ben definits des de abans de començar la campanya electoral. Els Constitucionalistes parlaven del vot moderat i de la mobilització del vot contra l'abstenció. No donaven cap oportunitat als antisistema que no participen aquestes eleccions. L'agència metroscòpia diu ara que el bipartidisme va endarrera, mentre no s'aclaria el tema de si referèndum o no referèndum sobre la independència de Cartalunya. La resposta més allunyada de la realitat fou la del candidat Sr. Domenech de En Comú Podem quan va dir que es resoldria amb fraternitat per no tenir que pronunciarse directament, quan tots sabem que no es pot equiparar fraternitat a dret a decidir. El Ministre de l'Interior en funcions i candidat per Barcelona fou l'orador més seriós quan va reconèixer que hi ha corrupció dins dels partits que han governat. Per Fernandez Diaz que es descobreixin casos de corrupció vol dir que les institucions funcionen. Va parlar dela Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, però va oblidar fer esment de Mossos d'Esquadra i la Ertzainza.També va reconèixer que hi ha hagut financiació il·legal als partits polítics fins que s'ha prohibit. La presentadora Sra.Mònica terribas va deixar anar la pregunta com si el debat fos un mercadillo: "Quin Estat ofereixen?. La resposta era l'esperada, el que ja hem escoltat dir moltes vegades a tots. Cap canvi, cap novetat. Sempre el mateix. No van parlar de trasvàs de militants de CDC a ERC que ara es comença a produir, però si de codis ètics que no es tindran en compte per ampliar les bases d'uns a costa dels altres.. Van divagar amb els temes de l'atur, van deixar de comptabilitzar els que treballen fora i que redueixen la xifra d'aturats a més dels que ja no s'apunten a l'atur. No van parlar de les SICAV, ni de eximir del'IRPF els pensionistes de menys de 1100 euros. No deien res dels diners que s'han menjat les Caixes i els bancs caiguts reflotats amb prèstecs europeus a càrrec del pressupost ni si els bancs arribaran a tornar-los. És allò de "no hay lo que debe haber". També passaven de llarg els constitucionalistes de l'educació i la immersió lingüística. Regenerar els partits és un tema que els escalfava però no sabien ben bé com sortir-se'n. Que poc els costava reconèixer les conspiracions internes, intrigues i endollisme sectari? Meritxell Batet va acabar per reconèixer que cal tornar l'orgull a la política, però estava empenyada en fer creure que el procés ja ha arribat a termini. De fet també caldria tenir en compte que es de mal gust polític avui per exemple, fer-se publicitat amb la imatge de John Kennedy com a fons equiparable, buscant el símbol i l'efecte crida com ha fet ha fet Albert Rivera en lloc de buscar un Ramon Llull, un prohom català i si tant vol, castellà com El Cid o Sevillà com Blas Infante. Ha anat a buscar l'estranger quan sap que Kennedy no es patrimoni del seu partit. La veritat és que els partits tenen por a l'abstenció i els preocupa que la gent se giri d'esquena als partits i l'actual forma de fer política, la mateixa de fa més de quaranta anys. Aquest és el veritable fracàs de la política per a tots. No volen veure que la renovació comença pels mateixos dirigents i defugir el tema català dient que no procedeix, és tant com negar el futur democràtic i mostrar-se favorable a l'extremisme més radical dels que creuen que Catalunya és de la seva propietat i en poden disposar com els plagui negant la història i la realitat catalana.