llibertat sense ira, demoagògia inclosa

Recordareu que la Transició cap a una democràcia vacomençar cantant "Libertad sin ira" de José Luis Armenteros, que ens va deixar ahir. "Llibertat sense ira" i "Lliure" foren títols de cançons molt estimades i d'alguna manera cantats per tots nosaltres els de la generació de la mort del dictador, a més de per en Nino Bravo la de "Libre", dient " "libre quiero ser". Voliem ser lliures i fer quem tothom se sentís lliure de lligams i de pressió a la feina. Han passat els anys, però no ha sigut així. Les cançons cointinuen vigents en la veu dels mateixos que les cantaven. Però el que enfurisma és que aara ens oiguin que la Alcaldessa de Barcelona és el símbol de fraternitat entre Catalunya i Espanya. Ada Colau ha sigut elevada a la categoría de símbol amb una foto en tota la cartelleria electoral de Podemos. Aqauesta esquerra que vol arribar al govern necessita fer-se amb símbols que arrosseguin massa de votants. No pensen en la gent lliure que sigui lliure de pensar. Volen gent que es deixi arrossegar per l'odi social vestit de dret a la igualtat, sense importar-lis si els símbols que fabriquen tenen vincles amb situacions d'explotació o perjudiquen el poble que diuen governar. Els comerciants de Gràcia, els treballadors de les terrasses, els possibles empleats dels hotels que no han obtingut llicència a Barcelona, les pugnes entre manters i comerciants, uns pagant taxes i impostos i els altres venent falsificacions com si ressota la tolerància de l'alcaldessa, vagues als transports públics que no resolt donant la cara que em recorda la primera vaga de metro governant CiU quan el Director General no sortia del despatx. Que ara ens diguin des de Podemos que respectaran els drets de Catalunya si guanyen les eleccions no és cap garantia, per què no aclareixen si acceptarien la independència de Catalunya en cas de que fessim un Referèndum convocat unilateralment. Els de en Comú Podem ja han deostrat al Parlament de Catalunya que no s'adhereixen al procés. No són docns fiables de cara al futur. Ells volen controlar la situació des del poder. Nosaltres volem llibertat sense ira per fer una Catalunya lliure de dominacions. Fa més de quaranta anys que l'esperem tot i que ens la van prometre i que el mateix JOan Carles I deia que ninguna causa serà abandonada. Vist el que ha passat i com ens han tractat Correm el risc de que tot sigui un foc d'encenalls perquè el que realment interessa no és Catalunya, sinó el poder de l'Estat per imposar uns criteris de govern i mesures que possiblement mutin de les dites ara segons ja comença a fer l'esquerra radical catalana al mateix Parlament de Catalunya. La cultura de la llibertat és com la de la democràcia. Viure sobre esquemes i frases fetes és molt senzill en el marketing, Però cinduir una societat no és el mateix, i el que no es pot és enganyar als qui no creiem en símbols prefabricats. Seria irresponsable creure's que el que diuen és cert i ho i ho compliran. L'Alcaldessa Colau ja ho ha demostrat a Barcelona amb la seva demagògia peculiar i dilapidació política.