política empastifada pels despropòsits

El decliu del procés, el trencament previsible entre les CUP i la coalició JxSi, poden acabar empastifant la política parlamentària catalana i el mandat per la independència com els okupes que consideren que local tancat i pis buit són bens del poble per ocupar lliurament, empastifen els carrers de Barcelona, es manifesten sorollossament perjudicant el comerç i clarament alteren la percepció de la bondat de les esquerres. No sé ben bé si som davant la història d'un despropòsit o un tractat policial sobre la tolerància. La política està plena d'incompetències i teixits d'interessos, idees manipulades, corrupció a tort i a dret a totes les posicions on hi ha ideologia pel mig. Passa de tot menys les necessàries lleialtats discrepans entre govern i oposició. En les actuals circumstàncies no podem fiar la sort de Catalunya a un grapat de votos que volen conduir la política catalana al seu gust. El 2006 es va estrenar a Espanya la política anticatalana més dura i el naixement de Ciutadans com fins ara partit bisagra arrenglerat amb al front nacionalista anticatalà. La resposta negacionista de l'Estat i els polìtics espanyols a la decisió catalana de treballar per assolir la independència, no ha fet més que agreujar i enturpis més les relacions entre govern espanyol i govern català. Ciutadans n'ha volgut treure profit i sembla que els sondejos de les properes generals no els donen la raó. Servir-se de la Constitució com si el passat no existís i Espanya hagués nascut el 1978 és un altra error, greu error. Les escoles no han sigut neutrals a l'hora de definir els ensenyaments i s'han hagut d'empassar els llibres de recomanació oficial. Les pressions han seguit amb el canvi de la llei d'educació que va plantejar el exMinistre Sr. Wert que els mestres es neguen a aplicar. La història de la política avui és la història dels despropòsits del govern en funcions i de les oposicions que es veuen perdedores de les eleccions generals convocades pel 26 de Juny. Uns es creuen l'alternativa perquè veuen que els sondejos els donen millor posicionament i es consideren el futur deixant el PSOE actual pel passat històric. Ells seran la nova democràcia que vol arrossegar el PSOE per canviar les coses. El radicalisme de Podemos admet que per governar ha de fer aliança amb la vella socialdemocràcia, els corrents d'esquerres no marxistes, amb una idea plurinacional encara per definir. La reivindicació de democratitzarles institucions europees és totalment correcte, doncs ara resulta que els Estats de la Unió estan cedint cada dia més sobirania a un govern de funcionaris no elegit democràticament que no frenen el paper influent dels lobbies. El dèficit democràtic de la Unió EWuropea és clar. El proper repte és treballar per defensar els drets socials a Catalunya i Espanya. El que també queda clar a Espanya és que el conglomerat de Podemos pot fer-se amb el govern de l'Estat espanyol per tornar-lo al poble, fer uns pressupostos justos i viables, disposar eldestí de la despesa pública amb finalitats prioritàriament socials mentre duri la situació de crisi estructural que patim. El que no han posat encara damunt de la taula és una posició clara de respectar la voluntat del Parlament de Catalunya i del seu govern de seguir endavant amb el procés per la independència, sigui per via de DUI o després d'un referèndum convocat pel Parlament de Catalunya pel 2017 i la seva posterior incorporació a la Unió Europea com Estat independent de l'Estat espanyol.