eliminar els sindicats, el Senat i les Diputacions?

La sorpresa de la ignorància dels pressupostos perquè funcioni una democràcia plural la donen els qui es proposen eliminar els sindicats en les relacions laborals, les Diputacions com ens necessaris avui per resoldre els problemes financers i de serveis dels municipis i el Senat que pot ser transformat en cambra territorial, però que resulten molestos perquè impideixen una recentralització fulminant si en les properes eleccions resultessin guanyadors el qeu això proposen com a grans mesures de progrés. És veritat que una altra polìtica és possible. No sabem quan doncs si no hi ha acord entre els partits parlamentaris ens podem veure abocats a unes tercertes eleccions legislatives per què el poble faci d'àrbitre. Segyeix i segyirà governant l'immobilisme i elno s'ha de canviar res si no guanyen les alternatives al règim actual. Els sindicats estan avisant que les desigualtats actuals esdevenen insostenibles i l'esclat social és possible si es continua deixan el poble al marge de la dita recuperació econòmica que només beneficia unes quantes empreses i grups bancaris. Ni la mateixa Alcaldessa progressista de Barcelona Sra. Ada Colau pot amb els vaguistes del metro. Els manters se li rebelen exigint un espai per seguir en la irregularitat i la il·legalitat. Els comerciants i emprenedors, petits i grans no amaguen llur descontentament amb la política que segueix l'Alcaldessa deixant que els problemes s'aguditzin. Ha apujat la quota de l'IBI,,ha espantat els creuers amb terminal al Port de Barcelona amb la taxa turística que els vol imposar i s'ha quedat com si res, dedicant-se a fer les Espanyes en la campanya electoral de Podemos. Per no parlar del dret de Catalunya a la independència parla de fraternitat, paraula màgicai indefinida que creu ho engloba tot, paraula que no sabem és seva o si li ha xiulat a la orella en Pablo Iglesias per no entrar en contradiccions i passar sense definir-se ni donar resposta al que demanen els catalans. Cauran doncs les falses promeses a l'hora de la veritat? Mentres tant Susana Diaz, de la que s'especula amb el seu desig de pactar amb el PP un govern de coalició, es fica amb els catalans acusant-nos de saquejadors i de voler quedarnos amb la riquesa dels espanyols amb la Hisenda pròpia, però no reconeix les deficiències i els errors del darrer govern socialista de Rodriguez Zapatero, deslleial i traidor amb Catalunya a l'hora de defensar l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia pactatque havia recorregut el Partit Popular. Lalluita d'una altra polìtica possible seri fer respectar el pluralisme que uns i altres volen minimitzar per imposar els seus projectes amb una nova majoria parlamentària. Discutian els escons del Parlament de Catalunya que donaren majoria al sector polìtic indeoendentista i ara volen refregar el mateix al Congreso de los Diputados per seguir manant els interessos creats a l'empara d'una Constitució mal traduïda al pensament democràtc, utilitzada com eina polìtica contra Catalunyai els anomenats radiccals, extremistes, antisistema i independentistes que són considerats els més allunyats de l'imperi de la llei quan parlen de mandats i drets democràtics. Alguns oradors en campanya saben que menteixen i parñant de divisions socials i unitat forçada sota una sola nació i bandera fomenten l'odi, perden credibilitat dia a dia quan saben que més dela meitat dels espanyols volen una resposta polìtica a l'independentisme, és a dir diàleg, no negacionisme per sistema. En definitiva, una campanya electoral pobre, un país penalitzat, un futur complicat a partir del moment que arribin els papers de Brusselles amb les sancions i recomanacions de noves retallades que els partits amaguen o volen ignorar en campanya electoral, la nova fase d'inestabilitat financera que augura el Ministre Sr. Guindos. Uns i altres saben que el malestar va a ritme creixent a pocs dies de les votacions. La gent que anirà a votar sap que l'immobilisme és negatiu i una altra política socialment positiva i recuperadora del benestar social és possible.El que no pot ser és que prosperin els plantejaments destructors de les institucions, socialment reaccionarisi politicament immobilistes.