clavegueres innobles. Escàndols precuinats?

L'escàndol que ha saltat als mitjans per les gravacions de les converses entre el Ministre del'Interior i el responsable del Departament antifrau de la Generalitat per veure si poden per esclatar en plena campanya corrupció a ERC, tocant directament el germà del President Oriol Junqueras o més corrupció a CDC és més que reprobable i demostra que les clavegueres de l'Estat es belluguen de nou per torpedinar els resultats que prediuen els sondejos d'opinió. Per acabar-ho d'arreglar veiem a les portades de diaris gens dubtosos de confabulació amb la dreta com La Razón i el Mundo que el Parlament de Venezuela vol ara obrir una investigació contra Podemos per presumpta corrupció reben diners de venezuela. Mal camí l'emprès per aquesta bona gent doncs són els Tribunals de l'Estat espanyol, no els partits estrangers els que han d'investigar i de jutjar els fets delictius, si realment les denúncies son fundades i els fets certs. Les sospites no són elements suficients, no es poden considerar ni tant sols indicis de res, i no es poden jutjar com a delictives relacions polìtiques i encàrrecs professionals. Però el que semblen ignorar és que els mateixos fets ja han sigut tractats judicialment a Espanya cinc vegades amb el mateix resultat de decretar l'arxivament de les actuacions com aquest matí explicava el mateix Pablo Iglesias en el proghrama desayunos TVE. De nou les clavegueres, les intrigues i les conspiracions intenten desacreditar candidats i organitzacions en plena campanya electoral per fer la democràcia captiva de les èlits que pensen i decideixen pels demés. Tornen a fer ús imprudent del cognom Pujol els mateixos de Ciudadanos que presenten com a mostra de corrupció a Catalunya practicada pel partit que va fundar el vell polític quan sqaben que no ha sigut condemnat per cap delicte. Atacar i desacreditar els demés es veu que és una eina preparada pels darrers moments electorals per intentar desviar vots o provocar abstenció. La dimissió del Ministre de l'Interior en funcions i la seva retirada de la política serien d'agrair. Encara que ara ho neguin, ningú se'ls creurà, doncs el mal ja està llançat i la decepció del joc brut viva. Mal futur veiem per una política innoble que no discuteix idees, programes i plantejaments, sinó espais de poder i el que per alguns interessa més, o sia protegir directament els interessos de les empreses més importants financerament que disposen de seus i sucursals a paradisos fiscals com ja se sap. La situació sembla més protegida que tolerada. I en alguns casos de entitats saquejades perla corrupció dels seus més alts dirigents estem tractant de bancs i caixes rescatats amb diner públic que no tornen. I d'això en diuen llibertat d'empresa els del govern actual en funcions, baixant-lis a més els impostos quan el que necessitem és més recaptació per fer un pla de xoc social per començar a resoldre d'una manera racional i amb criteris de Justícia Social la greu problemàtica de molts treballadors a l'atur i sense feina que pateix tot l'Estat. Les clavegueres innobles de l'Estat doncs estan perl'immobilisme, que no es toqui res i tot segueixi com estava. Poc importa el poble, la pobresa i la fam..