res no ha canviat

Ja tenim els resultats de les segones eleccions generals per veure com es definiaamb el seu vot el gran àrbitre que és la ciutadania. Tot ha quedat igual que abans de començar, amb petites diferències.LA primera i més notable és el fracàs a Espanya de la coalició d'agrupaments comunistes Unidos Podemos que s'ha quedqat on era. La política de la por i els punys enlaire han allunyat una part dels seus votants. La Catalunya reivindicant ha conseguit un bon nombre de diputats i Senadors, encara que insuficient per presentar un bloc compacte. Ha sigut notable el creixement electoral d'ERC i la punxada del PSC que ha donat a Lleida un diputat al Partit Popular. Està per veure ara com digereix el PP la seva victòria minoritària que no li permet governar en termes absoluts. De cara a futur es queden sense absolutisme de partit, doncs si arriben a seguir governant haurà de ser amb pactes i acords amb altres partits. El bipartidisme és clar s'ha acabat amb l'aparició de partits bisagra. Està per veure si es faran o no coalicions de govern. Si tots segueixen dient el mateix que abans de començar la campanya electoral, si segyueixen fent-se retrets en lloc de dialogar i buscar l'entesa per tirar endavant un pla de xoc social, tindrem terceres eleccions generals i un Estat sense govern real ni autoritat moral per seguir impoosant les retallades que exigeix la Unió Europea. L'èxit de Rajoy, tota la premsa i els dirigents de CDC reconeixen que, perjudica seriosament el procés sobiranista català allunyant les possibilitats d'un referèndum per què els catalans decidissin si volen o no seguir formant part de l'Estat espanyol. Les eleccions, de moment, han salvat l'Estat i la possibiolitat de que els conservadors segueixin al poder quatre anys més. Ja tenen majoria al Senat. Només els falta trobar les comparses precises per seguir al poder, fer i desfer a gust com fins ara. El PP, amb el dèficit de l'Estat disparat segons informa avui El Periódico, a poques setmanes de saber si la UE ens imposarà la sanció monetària anunciada, segueix tenint llum verda, encara que provisional, per seguir governant per Decret, activar totes les lleis mordassa i mecanismes de l'Estat contra Catalunya, permetre l'explotació dels treballadors a les empreses amb hores extraordinàries sense pagar i amb salaris de misèria i contractes laborals escombraria. a Catalunya però s'ha confirmat la tendència a l'esquerra. CDC s'ha mostrat sense discurs unificcat i amb un nord discutible. Encara més ara després de la impoutació del seu President Artur Mas.Ja no se sap com diu el meu amic Merino qui representa tendències oportunistes i qui ha mantingut un discurs sense embuts, al marge de pactismes malaltissos. A CDC encara somien amb el pactisme amb el nacionalisme espanyol de dretes o d'esquerres, sense mirar la corrupció que aparexia arreu. La polpìticca ara ja no es pot maquillar. La gent vota i decideix. Però la veritat és que res no ha canviat després d'aquestes segones eleccions a la busca d'un President del govern espanyol. Elpactisme del passat ha presentat una llarga factura a la societat catalana. Ara ésl'hora de decidir el que s'ha de canviar. Pot ser seria intel·ligent proposar com a ccandidat a la Presidència del Govern espanyol algú que no fos ni Diputat ni Senador.