El desgast del poder

S'equivoca qui es cregui que després de les eleccions la gent comenci a pensar que s'ha equivocat a l'hora de votar o que no vulgui veure que els sondeigs d'opinió diuen com es perden en el paper i ‘online’ les majories. Els primers mesos de Govern defineixen una política ben diferent del què es va prometre en temps electoral. Quan un arriba al poder, es troba amb coses que no sabia. El poder i el seu exercici tenen secrets. Els secrets no arriben a la lluita electoral. Però el poder és evident que desgasta a un ritme abans insospitat. Els mitjans de comunicació, amb el seu bombardeig diari, ajuden a que el desgast es produeixi abans d'hora. Del desgast al rebuig hi ha poca distància. Els governs conservadors afegeixen el malestar de l'esquerra, que els sacseja amb moviments més o menys radicals segons el moment. Vagues contra mesures econòmiques, manifestacions, activitat intel·lectual, twitters, Facebook, missatges ‘online’, discursos a Youtube... Els temps han canviat. Ja no calen grans concentracions de persones, doncs la comunicació electrònica permet traslladar les informacions amb immediatesa a qualsevol indret. Les opinions dels ciutadans prenen cos en funció del què passa, del què viuen i de l'opinió pública. El desgast del poder és inevitable quan les situacions són de temps difícils. En democràcia, cal admetre la discrepància. Les conferències de premsa i les entrevistes no són instruments de propaganda sinó eines de comunicació i de resposta a les inquietuds del moment. Molts polítics s'equivoquen negant-se a contestar o defugint contestar a determinades qüestions. L'ambició de poder no ha de fer perdre el dret del públic a saber què passa i què pot passar segons quines siguin les mesures d'un govern. El desgast també va lligat a la manca d'informació, el secretisme i l'engany.