El primer de la classe

Oriol Junqueras, jove polític de Sant Vicenç dels Horts, ha anunciat, a través dels mitjans de comunicació, que vol ser el primer candidat de les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya a optar a la presidència de la Generalitat. Ho diu públicament i dóna per fet que ningú no li portarà la contrària. És tant com voler escombrar la possible competència abans de que aparegui algú o alguna postulant-se. Monolitisme piramidal, doncs, al vell partit. Qualsevol discussió s'haurà de plantejar fora del partit, com va passar amb Uriel Bertran o amb Joan Carretero . Lamentable, doncs, que les coses es decideixin en els partits, sense debat intern i sense debat extern. Lamentable que es doni per fet que qui arriba a la presidència d'un partit es doni com a candidat segur i se'ns torni tradicionalista la gent d'esquerra que es diu progressista. Novament, se'ns demostra que, en política, els partits assentats al Parlament no donen opció al que es pugui escriure al marge d'ells. Lamentable que la llibertat d'acció política del poble s'hagi reduït de tal manera que la vida política només es pugui produir dins dels partits. Lamentable que l'esquerra de tota la vida se'n vulgui aprofitar ballant el vals dels fets consumats i de l'organització. No tinc notícia de que els 'indignats' hagin debatut en assemblea la candidatura d'Oriol Junqueras. Apareixerà també en la llista dels que els 'indignats' diuen que no els representen?. La gent de les CUPs, que sempre obre debats per tot, d'entrada ja dona per segur que no estarà d'acord amb l'Oriol autopostulat. Senzillament, és una qüestió de gustos i de criteris sobre com entendre la democràcia i com practicar-la. No és el mateix dirigir un ajuntament amb el poder que dóna ser alcalde i dirigir els estudiants d'una classe, amb el poder que dóna ser el professor que els ha d'examinar i decidir qui aprovarà o qui suspendrà, que presidir una organització política que segons els seus estatuts i reglaments és una organització democràtica que ve des de 1931, amb la diferència de que, amb el decurs del temps, els vells principis i l'assemblearisme fundacionals ja no es tenen en compte. L'anunci el trobo precipitat quan no sembla que la Generalitat tingui previst avançar les eleccions. Per a molts demòcrates que estimem la llibertat encara no s'han apagat les amargues queixes de l'exsenador i precandidat a la presidència del partit Carles Bonet manifestant, fa un any, a la seu del mateix partit, que ERC patia un greu dèficit democràtic. Sembla que les maneres de fer no han canviat amb el nou president que es postula prematurament com a candidat a la presidència de la Generalitat si hi haguessin eleccions. Millor que comencin a pensar tots plegats que la política la decideix el poble i que per a definir-la no són vàlides les fórmules matemàtiques. Convé, doncs, que no es passi de modest i no jugui a autoerigir-se en el capdavanter de l'avantguarda virtual per la defensa de les llibertats catalanes si prèviament no torna a posar en vigor els principis de 1931 en el partit que presideix.