Marinaleda, senyor

Ens podríem creure fàcilment que el que ha passat a Marinaleda no és més que un acte reflex de la misèria en què viu una part de la població que vol defensar la gent d'Esquerra Unida. Sindicalistes amb un diputat al capdavant han decidit buidar un supermercat per a repartir els aliments agafats per la força entre la gent necessitada de la població. Els aprenents de revolucionari han batejat el fet com una expropiació, evidentment sense cap mena d'expedient. Ha estat un acte passant de tot acord parlamentari i de Govern. Una decisió d'uns quants ha estat suficient per a posar en perill les bases del capitalisme i la llibertat de comerç. Han saltat totes les alarmes. El ministre de l'Interior ràpidament ha donat la seva qualificació. Ara, començaran les discussions sobre la valoració jurídica del fet. Una rebel·lió contra la diferència de classes, contra la misèria obligada, contra l'aplicació de la llei feta al Parlament de Madrid que poc ha retocat el Codi Penal franquista. El fet posa en discussió la justícia distributiva, la funció social dels béns. El fet recorda l'actuació de l'alcalde de Florència Giorgio La Pira en temps de necessitat, més pròxima al comunisme que a la dreta. No som davant un fet delictiu qualsevol. No són atracadors. Són revolucionaris d'avui, sense títol universitari, en temps on la revolució no té espai. El Che Guevara ja fa temps que va desaparèixer. Les imitacions no són recomanables i menys contra la maquinària d'un Estat que té tot el poder.