Països catalans, nació catalana

Ho va posar de relleu Joaquim Auladell a la Universitat Catalana d'Estiu, el passat 21 d'agost. L'apèndix del llibre de Josep Armengou és obra de Joan Fuster. Joan Fuster defensa l'existència dels Països Catalans. El llibre va ser publicat de forma clandestina el 1958. El fet és que la nacionalitat catalana no queda reduïda en els límits geogràfics de la Catalunya estricta. En fan part el Rosselló, les Illes Balears i el País Valencià, a més de la Franja Occidental. Històricament, Catalunya hauria de ser més gran, prenent tot el món occità. No podem oblidar que un dels nostres reis, potser el més gran, era fill de Montpeller. I no podem creure avui que Jaume I fos un immigrant elegit Rei de Catalunya per un cop de força o per un cop de sort. Molts territoris a França i Espanya haurien de tenir l'oportunitat de demanar l'adhesió a Catalunya per a reunificar-se amb ella si Catalunya fos admesa un dia com a nou Estat europeu. El mateix passa amb Sardenya. El català encara hi és present. No som un món mort per fer desaparèixer demà passat, com una empresa en fallida.