L'heretgia de voler ser lliures

He sentit a dir vàries vegades que ens hem d'alliberar d'Espanya, que és cosa fàcil amb un divorci amistós. Però resulta que no estem casats amb Espanya i la idea no és vàlida. Per a haver-hi divorci, hi ha d'haver abans un matrimoni. Per a alliberar-nos d'Espanya, el que ens cal és un acord polític i una decisió parlamentària facultant al Govern de la Generalitat per a dur a terme les negociacions amb el Govern de l'Estat espanyol, del qual marxem. Hem de tenir en compte que som un país que ha estat ocupat militarment varies vegades: per Castella, primer, i per Espanya, després, en una cruenta guerra civil entre 1936 i 1939. En ambdós casos, intentant destruir i fer desaparèixer les nostres institucions, llengua, cultura, símbols i iniciativa. Ara, som dins d’un camí democràtic, pacífic i vinculat a les resolucions de les Nacions Unides. No malbaratem aquesta magnífica oportunitat, vista la barroera i bàrbara manera de produir-se el Govern d'Espanya envers Catalunya. Respectem l'imperi de la llei. Però exigim la nostra llibertat, donat que la llei democràtica i els tribunals de justícia espanyols es fan servir contra les decisions del poble català, lliurement expressades a les urnes electorals. Ara que ja sabem que la Constitució va ser una farsa per a fer-nos creure que ens donarien l'autogovern i que disposaríem del diner públic corresponent als ingressos fiscals obtinguts a Catalunya, malgrat la deslocalització d'empreses en favor de la Comunitat de Madrid per raons polítiques. Ara que ja sabem que volen reduir el català a una llengua exòtica i de museu.