Llibertat d'expressió, profanació i crítica desafiant

Unes noies joves, un grup musical, que manifesten el seu desafecte al règim polític del seu país cantant i ballant, van organitzar un espectacle en una església de Moscou. La reacció va ser la criminalització de la conducta de les noies. Ràpid judici i condemna a dos anys de presó. Podem manifestar nosaltres el nostre desacord en la utilització d'un lloc religiós per a celebrar una missa revolucionària, nou model de missa que encara no té església. Tant s’hi val que haguessin volgut fer una bacanal. Però les noies van saltar per damunt de l'altar major i tot feia pudor de profanació publicitada per via audiovisual en nom de la llibertat d'expressió. El país en qüestió no forma part de la normalitat democràtica occidental encara que forma part del Consell d'Europa. Tampoc és un país que destaqui precisament pel respecte a les llibertats i els esforços per la pau a Síria. Les noies feien palès el seu descontentament criticant, a més, el procés comparant-lo amb la justícia estalinista. Calia valorar avui si la irrupció de les noies en una església per a fer l'acte irreverent pot ser o no considerat un delicte. Fins a quin punt les esglésies han de gaudir de protecció penal?. Cal veure, també, si criticar al president del país per molt dura i desagradable que sigui la crítica pot ser considerat delicte. Al meu petit entendre, els actes irreverents i profanacions no haurien de ser considerats com a activitats criminals per molt que dolguin. La protecció penal de les esglésies pot arribar a ser utilitzada com un fre a la creació, la crítica i la llibertat d'expressió en general. Una sanció mínima d'una multa i uns mesos de treballs socials serien càstig suficient per l'ús d'escenari inadequat com a lloc per a fer pública una opinió crítica i criticable a la vegada, encara que sigui sota la disfressa d'un acte musical. La revolució per la via de missa revolucionària no justifica l'ocupació d'una església, un lloc de pregària o una mesquita per finalitats distintes a les religioses. Per molt cap buit que puguin tenir les noies en l'aspecte de valorar el respecte a les religions, qui es mou públicament ha de saber que certes institucions i valors s'han de respectar encara que no hi estiguem d'acord. No som en temps revolucionaris. No es fa la revolució ocupant una església i passant l'acte per Youtube. No són temps d’avantguardes autoerigides en efectes mobilitzadors de les masses contra el poder. Som en temps de moure les consciències cap a l'autoresponsabilitat. Qualificar el fet com una bretolada sembla una mala aplicació tècnica de la llei penal. Sembla que vulguin convertir la llibertat d'expressió en una cosa excepcional. El Tribunal Europeu dels Drets Humans, sens dubte, tindrà molt a dir quan les jovenetes revolucionàries plantegin recurs d'empara. Sent Rússia un Estat laic, els actes irreligiosos, irreverents o irrespectuosos haurien de tenir un tracte menys repressiu. A més, si l'Estat judicial no fa cas del perdó de l'església ortodoxa a les noies, és evident que el que es persegueix és intentar fer callar l'oposició. Les noies, a més feministes, acabaran guanyant més consciències contra la forma de Govern actual. Error sobre error, la manca de diàleg i de comprensió acaba produint la manca de respecte i el que ara qualifiquen de bretolada.