Frivolitat política i generació perduda

Podem arribar a creure’ns que existeixen sistemes jurídics necessaris o que es poden trasplantar d'unes societats a les altres. El congrés de juristes catalans de 1881, que no va acceptar l'extensió de les lleis castellanes, va ser demostratiu de l'existència d'un dret peculiar i propi del territori català que no es podia suprimir. En aquest sentit, com deia el professor Ferran Badosa fa un parell de dies a la Universitat Catalana d'Estiu, el catalanisme neix del Dret. Però el catalanisme no té un fonament científic sinó una voluntat de ser i de desenvolupar la personalitat nacional de Catalunya en llibertat. El fonament és polític i espiritual, de sentiment i de voluntat. Podrem discutir quines són les aportacions de les diferents estructures socials del país, podrem discutir les etapes històriques seguides pels diversos moviments catalanistes, tant en el món obrer com en les classes mitjanes i la burgesia empresarial des de la seva vinculació al republicanisme fins a l'actual accidentalitat que, segons Josep Termes, es produeix a partir de 1968 i que han consagrat PP, CiU i PSC-PSOE. L’actual política conservadora que governa a Espanya i a Catalunya sembla seguir, sense diàleg, el camí de les retallades i les limitacions pressupostàries. No es plantegen reduir l'impost especial sobre la benzina i el diesel, encara que sigui un euro, per a fer baixar la inflació; no es plantegen posar en vigor la taxa municipal d'un euro als usuaris de serveis d'hostaleria; no es plantegen decidir quina energia ens mourà en el futur ni si han de continuar funcionant fins a l'esgotament o hem de substituir les centrals atòmiques per altres energies. Tampoc es defineixen pels transvasaments d'aigua que Catalunya necessitarà en el futur. Serà del Roine?, serà de l'Ebre?, dessalarem l'aigua de mar?. Encara dura la lluita del ministeri de Foment espanyol per a definir un corredor ferroviari central quan Europa ha decidit que sigui mediterrani. No saben què fer amb aeroports sense viatgers i sense avions, producte del caprici polític. No s'ha planificat la producció ni la productivitat que necessitem per a lluitar contra la crisi. Deixem que la gent jove preparada marxi a donar rendiment a països estrangers. Vivim, sembla, la frivolitat de la improvisació en les decisions polítiques que es prenen al complex de la Moncloa. Tenim una generació perduda que no té, no troba, no sap on anar, no surt de casa dels pares i no sap si es jubilarà un dia o estarà condemnada a viure de la feina i dels béns d'altres. Sembla que els governs no han previst la generació perduda que ara ronda ja els 37 anys. La frivolitat és creure que el problema se solucionaria amb beques per a anar estudiant o amb contractes a temps parcial i limitats a uns mesos. Creure que el jovent serà feliç amb la incertesa del futur i que els concerts de rock, el ‘botellon’, l'èxtasi i la marihuana entre d'altres són elements alienadors que cal tolerar per a tenir entretinguts i callats als joves és un altre dels errors del règim conservador.