Expressió sense llibertat

Ens assabentem de l'acomiadament de presentadors i periodistes de RTVE que no són persones grates al partit conservador que governa l'Estat espanyol. Ens arriben notícies de la preparació de cessions de gestió d'ens públics autonòmics a empreses privades, o sia a interessos particulars. Combinaran negoci amb informació sense llibertat, o sigui conduïda als interessos de la gestora de l'ens en qüestió. L'expressió comença a ser avui a tot el territori una expressió sense llibertat. No veiem que els mitjans públics prenguin posició contra el que està patint el poble de Síria. Una guerra civil clarament interessada. Un poder totalitari, recolzat pel totalitarisme islàmic i pels interessos geoestratègics. Poc importa la sort d'una població i la destrucció de béns. És el poder el que importa, és la llei de la força. No es reconeixen la llibertat ni el diàleg. No s'escolta a les Nacions Unides. És també preocupant el silenci dels partits a Catalunya. És preocupant que l'independentisme català i el d'Euskal Herria no es pronunciïn contra la massacre de població civil i la destrucció de les llibertats a Síria. Sembla que la violència no tingui importància davant els interessos de les potències actuals. Seria bo que les forces democràtiques i liberals plantessin cara a una situació que, a més d'inadmisible, és inhumana. Cal demanar a tots els déus coneguts que no torni la Inquisició. De fogueres per a apagar ja en tenim prou amb les de les Falles, les de la nit de Sant Joan i les que ens cremen els boscos. La llibertat d'expressió és ben bé en perill.