Uns mengen i altres passen gana

Acabo de veure per Seneweb els vídeos de les inundacions a Dakar i la Ciutat Santa de Touba. El resultat és que Senegal té ara milers de desplaçats i de gent que ha perdut el poc que tenia. I manca menjar, manquen medicines. La situació apunta a un fracàs o frau de les polítiques anteriors a la independència. Algú no ha dedicat a les obres de sanejament i urbanisme els diners que calia, algú haurà posat segurament la mà on no havia de posar-la. I ara es descobreix. Almenys, som en una democràcia on les coses se saben. El president s'ha posat immediatament al capdavant de la situació d'emergència que viu el país. Sobta, en canvi, el silenci dels mitjans informatius espanyols i catalans. Veiem la guerra a Síria, la guerra a Afganistan... Però no veiem què passa a l'Àfrica Occidental. Sembla un territori equiparat als pobres de la porta de la parròquia dels anys 50. Se'ls dóna uns cèntims, unes poques medicines i ja hem fet caritat. Quin interès tenim fent això per un poble ara envaït per les aigües, famèlic i destrossat, que necessita ajudes vitals? Per què no en parlen les nostres televisions, molt interessades amb els aiguats i inundacions de Nova Orleans i de la Xina, Taiwan o qualsevol altre país. Senegal sembla que no compta en els nostres informatius. El món de les ONGs sols interessa a programes de propaganda i exhibició de les ajudes. Senegal és un país pobre, segons diuen els economistes i els informes que trobem penjats a internet. Però resulta que Senegal és un país ric en gent emprenedora, lluitadora, en idees i espiritualitat, en pesca, agricultura, i molt més. Senegal és el centre d'un món de 200 milions d'africans. És una democràcia estable. A Senegal es respecta la llibertat. No volen la pena de mort que aplica Gàmbia. Aquests són valors suficients per a decidir ajudar-los. Cal més contactes dels governs i entre els governs. Cal posar d'acord interessos i projectes. Senegal és ara un país lliure i no s'ha de colonitzar amb mètodes d'ensenyament ni financers ni culturals. Hi ha molta feina a fer en matèria d'infraestructures, formació i petita i mitjana indústria. Però la cooperació, avui, exigeix transparència i lluita contra la corrupció. Els mals de Senegal vénen des de la independència de França els anys 60. No es poden seguir mantenint en els moments actuals.