Sense papers però amb rescat

L'economia pública catalana ha de pagar el deute. Com els diners no arriben, el Govern ha demanat al ministeri d'Hisenda espanyol els diners del Fons de Liquiditat, o sigui el rescat. La contrapartida sembla que és financera, o sigui continuar fent ajustos i reduir la despesa. Alguns viatges oficials hauran de ser suspesos. I ara començaran les demandes del PP per a fer tancar les oficines comercials catalanes a l'exterior. També demanaran que reduïm els diputats del Parlament de Catalunya com qui talla un formatge. I, després, començaran amb l'exigència política de les fusions de municipis. Com més ajuntaments desapareguin, menys poder municipal dels catalans. És ben clar que no poden derogar l'Estatut d'Autonomia. Però faran els impossibles per a fer possible que estiguem lligats de mans i peus i per a que la nostra legislació sigui paper mullat. Ens volen sense papers, quiets i callats. Per a començar a marcar distàncies, els polítics del Partit Popular, simbiosi de demòcratacristians i liberals en clau espanyola, han decidit no participar en l'ofrena foral a Rafael Casanova ni en la Manifestació del dia 11 de Setembre. El Partit Popular de Catalunya no se sent identificat amb la resistència catalana de 1714 ni amb qualsevol altra. El dia 11, per al Partit Popular no serà un dia de pau i ordre. Són, segons diuen, un partit d'ordre i volen participar en el Govern de Catalunya. Però no estan al costat del poble que reivindica la seva llibertat i honora els defensors caiguts. Segueixen sense voler declarar la nul·litat de la causa criminal contra el president Companys. No troben ara altre paper que posar-se en contra del que faci el poble. Ells parlen de l'imperi de la llei sense parar-se a pensar si l'imperi genera discriminacions, esclavatge, misèria, destrucció cultural o diàspora dels joves. Volen ser, avui a Catalunya, l'oposició constitucionalista. Com al País Basc. Fa temps que han perdut els papers, el discurs de la unitat espanyola està molt gastat i no entusiasma a les butxaques buides dels ciutadans catalans, d'origen i immigrants. Són més feliços a casa nostra, ara, els sense papers que tenen deu euros a la butxaca per a enviar-ne cinc a les seves famílies que viuen amb menys d'un euro al dia. No paguen impostos ni tenen assegurances. Però fan les feines que no volem fer els altres: recollir ferralla, aliments que llencen els supermercats a les deu de la nit, vendre el que troben i sobreviure amb paciència, confiant i esperant el miracle. Per a ells, viure ja és un miracle. Que no ens trobem ara que, a més de quedar-nos sense diners públics, ens treguin el poc paper que ens permet hissar la senyera.