Quin és el fonament de l'Estat?

Un dels grans debats dels nostres dies és aclarir quin és el fonament de l'Estat. Si l'Estat és un element necessari per a la solidaritat, haurem d'entendre que l'amor pels altres és un dels seus fonaments essencials. El seu fonament és l'energia per a impulsar la renovació social. Però els grans enemics d'aquesta renovació són la cobdícia, l'egoisme, el desig d'acumulació, el control de la fe i de les llibertats, l'amagar la realitat del que passa al poble o el predicar la por i el temor al futur en lloc de la fe i la confiança. Fe i confiança són els elements imprescindibles de les noves polítiques. L'Estat pot esdevenir una llei impenetrable, com Déu, sense definició. A l'Estat no el mouen el penediment ni el remordiment pel passat. L'Estat no és com alguns industrials i comerciants rics que volen guanyar-se un lloc al cel construint basíliques. L'Estat està compost de servidors i proveïdors enfrontats amb les exigències dels beneficiaris dels seus serveis. Podem trobar el fonament de l'Estat en el sentit de responsabilitat, doncs hem de considerar que el caos no soluciona res. Els límits de la solidaritat que rauen en els pressupostos generals de l'Estat quan s'han esgotat desvien les ajudes a les esglésies i els particulars. L'Estat necessita la beneficència per a suplir les seves deficiències. Aquesta mancança demostra que l'Estat no disposa del poder solidari, doncs permet la corrupció, l'evasió de capitals, l'autoritarisme cultural i social, la política de contenció del progrés social o la justícia distributiva i de la democràcia participativa. L'Estat pot arribar a ser el primer enemic del poder democràtic i de l'evolució social. Cal cercar nous fonaments per a l'Estat. Cal reconstruir l'Estat amb nous fonaments, menys rígids i més moldejables a la realitat social.