aquesta democràcia no la volem

El món digital bull de gent i notícies de protestes multitudinàries contra les decisions dels governants. Ara tancament d'empreses, ara acomiadaments barats d'acord amb la llei de reforma laboral, ara privatitzacions de serveis públics, ara despesa incontrolada de les Institucions, ara lleis limitadores dels drets i llibertats fonamentals. No ens agrada aquesta democràcia que no veiem al servei del ciutadà. Sembla una democràcia amb corsé, cada vegada més retallat per mantenir quietets els rondinaires. De cop ens vé a la memòria els fets de 1976 quan els serveis policías van rebre l'ordre de disparar contra una concentració de treballadors, els morts del Besós, Montejurra, els Advocats assessinats a Atocha. Noms de col·laboradors del franquisme están implicats en tots els fets violents contra la democràcia. I encara s'atreveixen a parlar de reconciliació i a negar la veritat histórica de la permanent persecució dels que defensaven les llibertats, de la oposició democràtica i pacífica que va acabar exiliada a l'estranger, com Gil Robles després de l'abraç de Munic amb Rodolfo Llopis o en el desterro a Fuerteventura, com Fernando Alvarez de Miranda. I quan hi va tenir segur va tornar Santiago Carrillo triomfant, mentres les classes treballadores, el moviment obrer i els estudiants lluitaven obertament per la recuperació de les llibertats i la democràcia perdudes sota el franquisme. Durant aquests temps passats, la burgesia catalana involucrada directa o indirectament amb el règim per mantener els seus negocis, s'allunyava del moviment treballador i rebutjava col·laborar en la lluita pel canvi polític per no voler pagar factures de solidaritat. Aquesta burgesia és la mateixa que es va aprofitar de la democracia i dels nivells d'abundància coneguts fins els anys 80, la mateixa que va amagar els guanys i patrimonis en sicav, a Suissa i en paradissos fiscals.