la incertesa del que passa avui i demà

Ho va dir ahir el mestre Josep Mª Bricall donant una conferència sobre economía. Vivim en la incerteza i ens hem d'acostumar a viure en una societat on res no és cert. Ens va dir que és un error creure que la inversió genera riqueza com passava fa sixanta anys. Els temps són diferents i la realitat també. L'economia d'avui no és la mateixa d'ahir. Tampoc és correcte dir que s'ha acabat la crisi quan segueix un 25% de treballadors a l'atur, quan la gent jove no troba feina a la seva terra i ha de marxar. A més el deute públic existeix i s'ha de pagar. I viure endeutat com a país no és una solución.Les dades del Fons Monetaro Internacional ja han presentat un retrat prou clar de la situación española com per creure que tot anirà millor. No ens podem creure els missatges de que tot va bé que deixen anar des de un govern gens favorable al debat i la reflexiò externa de la situació que vivim que a més deixa que les farmàcies catalanes no puguin adquirir dels distribuidors i fabricants els medicaments que necessiten per donar atenció als malalts que li demanen amb la recepta a la mà. No ens podem c reure un govern que permet que es gastin diners necessaris per l'atenció social en la gespa d'un camp de golf d'unes instal·lacions militars o que una germandad d'exlegionaris s'aprofitin de terrenys de propietat pública sense pagar res per l'ús i el manteniment. Per credibilitat un sistema,a que no dina solucions a la manca de democràcia interna dels partits i permet que els partits polpitics visquin endeutats sense tornar els crèdits que van demanar per anar a les eleccions o mantener la seva estructura operativa. La política tampoc pot viure en la incertesa xce les coses que es fan i es desfan. Manca visió, manca solidesa, manca generositat i "amplitud de miras" com dirien alguns castellans. Però el que més clar veiem és que volen privatitzar serveis públics. A Valencia, la televisió autonómica. A Catalunya la publlicitat de la televisió i una part dels parkings públics de l'Ajuntament de Barcelona, a més de les funeràries que passarà a ser un sector de llibertat de competencia. És posible que també s'intenti amb la red hospitalària.L'educaciò ja veiem com depèn de la iniciativa privada més que de la pública.Els estalvis durant anys no servirán per gran cosa acumulats a les caixes i comptes bancaris. Una vegada més es voldrà que l'economia rebi una injecció de diners dels petits estalviadors, mentres la banca conserva els seus diners dipositats al Banc Central Europoeu. Com deia en Bricall an començar la seva conferència, la economia és fràgil. Existeixen riqueses fictícies i no es partrocinen les veritables. La incertesa és real.