honor contra indignitat

Morts amb honor per la indignitat de l'odi i el feixisme dels seus botxins esperen que es recuperin els seus cossos perduts per vorals per trobar el descans merescut en els cementiris del respecte i de la pau merescuda. Càrrecs institucionals que tenen molt a veure amb el saqueig dels diners públics intentaran perdre la memòria i tirar aigua al vi per tapar el que l'opinió pública ja sap, com també es pronuncia la fiscalia de les Balears per impedir que la Infanta Cristina s'hagi d'explicar com imputada en el procediment nóos, abans de conèixer el resultat de les darreres investigacions fiscals, deixant sol el Jutge i les acusacions particulars que volen aclarar la veritat sobre les seves presumoptes responsabilitats. La corrupció es destapa a molts sectors més enllà del polític i la construcció. No passa res quan un partit és declarat responable civil subsidiari d'un cas de corrupció o són imputats responsables econòmics. Algun dirigent acabarà anant a la presó com ja ha passat amb Unió Mallorquina. Però la gent calla i mira cap un altra lloc. Al cap d'unes poques setmanes ja no s'en parla, El que no s'entén és que tot investigant el volum de les operacions d'evasió de capitals no s'aclareixi mai el veritable l'origen dels diners de que disposen els suposats corruptes i els corruptors. Tampoc sabem si ha aparegut algún diner dels que es va endur el senyor Roldan, o si el banquer Mario Conde ha tornat alguna cosa del que diuen va distreure. Tampoc entenem el que està passant amb els casos també considerats desgràcies, que afecten el medi ambient, els accidents ferroviaris, les construccions institucionals i la lentitud judicial en prendre iniciatives per asegurar les proves i les investigacions dels procediments. Alguna cosa no funciona en l'administració, o fallen les persones i l'aparell o falla la sensibilitat i la capacitat descriptiva i d'anàlisi dels fets. L'Estat s'en surt massa ben lliurat cada vegada que es descobreixen vies de responsabilitats, sigui una manca de senyals, un pont mal construït, unes obres sense revisar com cal, un canvi de qualitats en els materials, una instal·lació deficient. El sentit de responsabilitat desapareix poc a poc. El que importa és conseguir el màxim d'avantatges, luxe, diners fora d'Espanya, llibertat per fer i desfer sense donar comptes a ningú, hisenda inclosa. L'honor no importa, la dignitat menys encara. El que importa és fer fortuna, encara que sigui enganyosa o sense origen conegut, sense honor i amb indignitat. El tot per la pasta rebaixant els sous dels treballadors a condicions de esclavatge per continuar tenint beneficis les empreses, acaba sent una divisa o símbol d'una societat que pateix una greu malaltia de descomposició social. La indignitat i el deshonor en són la bandera.