quan els periodistes perden la llibertat

El que ha pasat a la televisiò valenciana ui el que passarà a la televisió de Madrid no ens ja de sorprendre. La comunicació de la gent que governa amb una perspectiva conservadora és la de la mentida, no donar la informació adequada i real, dissimular el que no convé a qui té el poder. Per els conservadors la llibertat d'informació sempre proclamada es troba amb un fossar massa ample amb la realitat. La política de conveniència és la que dirigeix els mitjans de comunicació de masses. Els periodistas que es creuen lliures no deixen de ser uns assalariats que depenen d'una obligació d'obediència que finamenta el seu poder en la precarietat. Proclamar la democracia ni vo dir que es posin en pràctica els seus principis. Els primers en rebre pressions polítiques i econòmiques són els mitjans siguin de premsa, siguin els audioviosuals. La prudència avui es situa davant de la intolerància dels poders centrals. Les aparences de llibertat contra les llistes negres, la repressió i la censura dels interessos del poder no impideien que qui té el poder absolut vulgui que li dnin la raó de tot i que els mitjans destaquin les seves posicions pontificals. Els periodistas no han de respectar la veritat, la veritat és la versió oficial. La curiositat, el voler saber indispoosa el periodista amb qui dona la informació que convé difondre. Respectar la veritat només es pot fer en una situació de total llibertat que no es troba en els països controlats per partits únics, amb monopolis de poder on no s'admet la crítica, on els límits a la llibertat d'informació es confonen amb la responsabilitat individual del comunicador en nim de la seguretat de la nació i de l'ordre públic.L'ètica i la cohesipo social són altres instruments limitadors der la llibertat del periodista definits segons la ideologia que governa un territorio. No és el mateix parlar de crims contra la humanitat i de racisme en clau neutra que protegir les persones contra es abusos de l'Estat. El tancament de la que els treballadors rebelats a Valencia diuen la televisiò del poble, fins ara del Govern valencià, significa també la desapariciuò d'un mitjà de gestió anterior molt discutible, pero que va popularitzar i mantener el català valencià com a llengua de comunicació.Ara els treballadors denuncienels mitjans dirigits pels conservadors com corrupció, mentides, manipulacions informatives, contaminació en definitiva. Sigui el que sigui, el que és cert és que la roba bruta ja no es renta a casa. El tancament de la televisió valenciana a més d'un cop contra la llibertat d'expressió i els drets limgüístics és també un avís pels endollats del sistema de que el poder està disposat a sacrificar pels seus interessos de governança qualsevol mitjà que trenqui amb la disciplina imposada o es giri contra el poder. Subvencionats, atenció! L'autocensura és més viva que mai.